Ja feia dies que volia fer aquest post, i
és que tenir tot el dia tres criatures a casa no em deixa ni deu minuts per mi,
és esgotador.
Us explicaré una mica com va la cosa.
Primer de tot, parlem de fecunditat, la
taxa del Quebec es troba a l'1,7 de mitjana, essent de l'1,5 a Montreal i a les
principals ciutats i de 2,7 a la regió nord del Quebec on viuen les comunitats
inuits.
Aquí
no tenen sanitat pública gratuïta, ja ho sabeu, sinó que tothom ha de tenir una
assegurança. En principi, la majoria d'assegurances cobreixen tots els parts
però les assegurances menys quantioses limiten els llocs on anar a parir però no
el tipus de part.
En l'àmbit hospitalari també passa com a Catalunya
que hi ha hospitals de tot, els més grans solen respectar menys la voluntat de
la dona però assumeixen més parts complicats i això fa (diuen els responsables
) que la taxa de cesàrees i instrumentacions augmenti.
Són molts els petits hospitals que
s'esforcen per disminuir taxes de cesàrees i ho fan paral·lelament amb la millora
de les actituds. Es reben i es pacten plans de part., s'escolta més la dona, es
milloren les instal·lacions fent les sales de part més agradables, es convida a
ser més partícep al marit o acompanyant, hi ha pilotes, hamaques, cadires de
part...
A diferència d'altres països, des de l'inici de l'embaràs se convida a la parella a reflexionar sobre el tipus de part
que vol i el lloc més adequat. Les comadrones ajuden a triar i a
elaborar el plà de part. Elles també han de vendre's a com a professionals d'un equip. Cada equip es
fa un nom a la ciutat i respon a les necessitats de les dones que els han
triat. El fet és que no poden acceptar a tothom si no que hi ha unes places
limitades pel primer que ho demani, segons data de naixement.
No són pocs els anuncis que he trobat, i és
clar, les llevadores (sage-femme o midwife) aquí fan el possible perquè les
dones triïn un part a les cases de naixement , a casa o a hospitals petits, on
elles tenen molta més decisió. I també les estadístiques són diferents.
Què és una maison de naissance??
Una casa de naixements és un espai
d'acollida per les dones i les seves families. És una casa enmig de la
comunitat, un lloc físic diferent del domicili i diferent de l'hospital, però
dins del servei public de salut. No poden acullir massa naixements per tal
d'oferir aquesta intimitat, calor familiar i humà pel qual es caracteritza.
Ofereix serveis de primera línea. Les
llevadores són les que fan el seguiment d'embaràs i acompanyen el part i el
postpart fins a les sis setmanes. Sempre i quan no sorgeixin complicacions o
sorgeixin riscos en l'embaràs. Amb aquesta filosofia s'afavoreix el part
natural i no medicalitzat.
Parlen de que lògicament són els llocs
ideals per poder apendre de llevadora i fer investigació.
En
parlen molt i molt bé de les cases de naixements perquè s'adapten molt a la
població del lloc on estan situades i són un punt clau per estimular la
solidaritat entre families i l'engranatge social.
Part a casa
El part a casa també és seguit i atès per llevadores.
Des del 2005 i després de moltes protestes de les llevadores es va aprovar la
llei del part a casa, en que es permet a les llevadores fer el seguiment i
l'atenció, però aquestes han d'anar coordinades amb els serveis hospitalaries
pertinents. Els quals han d'oferir l'ajuda necessària en el moment adequat.
Fantàstic no? I tot gràcies a la
investigació i demostració de que el part a casa és tan o més segur que
l'hospitalari en dones de baix risc.
De totes maneres aquest tipus de part no
sobrepassa el 5%, sense contar els parts de les dones inuits que viuen en
comunitats tan aillades que no tenen cap més remei que parir a casa. Per això
es fan campanyes importants per captar vocacions dins de la comunitat inuit i
dotar-les de transport adequat per moure's en aquelles zones.
Hospitals
Algunes dones demanen a la seva llevadora
de parir a l'hospital. Per això, cal que hi hagi una entesa entre llevadora i
hospital. A la web de l'associació de llevadores d'aquí hi ha una relació
d'hospitals amb qui cada llevadora treballa. depenent de la llevadora triada es
pot anar a parir a un hospital o un altre. O al revés, depenent d'on es vagi a
parir es contracta una llevadora o una altra. De totes maneres, la primera
opció és intentar tenir un part d'allò menys medicalitzat possible, més intim i
més respectuós tot i estar a l'hospital. En els casos on la peridural és
necessària, la llevadora fa el traspàs de servei als metges de guàrdia perquè
ells continuin amb el seguiment d'aquell part. la llevadora només reapareix per
fer-se càrrec del postpart un cop la dona és a l'habitació.
Seguiré investigant.
Judit
He hagut de passar uns dies a Barcelona, i som la setmana abans de la Mercè.
