Ara us explicaré com va anar la festa d'ahir :
El pare va trucar la mare en què haviem
de comprar coses per una festa, ara us preguntareu quina festa, oi? I després de fer deures vam anar xino-xano cap al Dollarama (és un tot a cent d'aquí ), a comprar: plats de plàstic, tovallons bonics, uns platets pel postre del Santa Claus, gots de plàstic, unes estovalles de festa, garlandes on hi posava Happy Birthday, unes carbasses petites de joguina que a dins hi havia xuxes, uns ous kinder (especials per en Martí), i unes boletes de xocolata.
Després de
comprar tot això, la mare ens va dir que fariem tard a la classe de clarinet
que començava a les 3 i ja eren les 2. Vam dinar ràpid i corrents per no fer
tard. El Martí començava futbol a les 4 , i jo acabava a 3/4 de 4 en punt. Al
sortir de classe de clarinet vam anar ràpid i corrents cap a futbol per no
arribar tard. Quan ja erem allà la mare em va enviar cap a casa perquè em
dutxes. Jo volia preparar un dibuix ben maco pels convidats però estava tan
nerviosa que no me'n sortia. Aleshores van arribar la mare i el Martí, i jo
encara no m'havia dutxat!!. Ens vam dutxar tots dos i quan ens vam acabar de
vestir van arribar els convidats !!!!
El pare els va
anar a rebre primer perquè era el que estava preparat. La mare i jo vam baixar les
bosses amb el menjar i la decoració cap al Salon-Thalia (una sala d'estar molt
elegant del bloc d'apartaments). Allà vam parar la taula, i el pare els va
guiar cap on erem nosaltres i va anar a buscar les pizzes a l'Amelio's
la pizzeria més bona de tot Mont-real (la tenim al costat de casa).
Però abans de
sopar, el pare de la Sophia, el Greg, es va quedar a vigilar mentre les mares i
tots els nens anavem a la terrassa del
edifici, a veure la ciutat de nit. A dos quarts de set ja és negra nit.
Aleshores quan
vam baixar, el pare ja havia vingut amb les pizzes i ens vam asseure a taula. A
l'acabar la pizza em vaig aixecar de taula per anar a buscar alguns jocs, i la
Sophia em va voler acompanyar. Vam agafar les barbies i l'uno.
A l'arribar ens
vam trobar que els grans ja volien menjar el pastís. A l'acabar el pastís ens
van donar els regals, quina emoció! A l'Estel uns colors, al Martí i als pares
un joc anomenat Pictureka, i a mi una samarreta igual que la de la Sophia, i
dos vestits per les barbies.
Com que potser ja no ens veiem més, a l'acomiadar-nos se'ns van posar llàgrimes als ulls. Potser venen a Terrassa al 2014.
Va ser un dia excepcional !!!
Rita
hola a tots.
ResponEliminaqui eren totes aquelles persones???
t'homvas passar bé??