Últim dia a Mont-real

Avui ha estat un dia estrany, hem passat el dia fent maletes i posant-nos les mans al cap perquè no ens hi caben moltes coses!!!!

Hem hagut de prioritzar, això si i això no, això ho donem i això ho llencem.

Downtown, el riu i els ponts des del Nord

Ara el pis sembla més avorrit, sense dibuixos penjats a la paret , ni joguines, ni colors per pintar. Ni l'enrenou habitual que genera l'Estel...

L'Université de Montréal. A l'esquerra el downtown

El que ens fa més pena de tot és deixar de viure en aquesta ciutat, deixar de veure els amics i amigues i també que s'acabi el blog. Hem mirat d'explicar-vos-ho tot, però ben segur que hi ha mil coses més pendents de ser explicades. Tot mirant les fotos ens en recordarem i us ho explicarem, a la vora del foc i menjant castanyes calentes, o torrons i neules.

La muntanya del Mont-royal des del Nord. 

Demà surt l'avió i esperem poder dormir una mica, perquè serem a frankfurt a les 4 de la matinada nostres, estarem tres hores allà i tornarem a agafar un vol per arribar a Barcelona. Morts de son, i esperem que amb totes les criatures i maletes.

Ara anirem a sopar amb una amiga, i després a dormir.

Us deixem amb imatges de Mont-real des de l'avió

Tots

Grand Canyon of the Yellowstone

El dia que marxàvem de Yellowstone vam anar a visitar el Gran Canyon del riu Yellowstone, que és un pas estret del riu entre muntanyes. Al cap dels anys el riu va erosionant el sól i va formant aquest canó. 

Primer vam veure les Upper Falls, les cascades de dalt des del cotxe, perquè des d'allà no es podia parar. Al cap de dos kilometres vam parar al parking, que era ple de cotxes i autocars. Xino-xano vam arribar al mirador on es veien les Lower Falls. Eren les cascades de baix que tenen forma de cua de cavall .

L'àguila pescadora o Osprey

L'aigua cau de la cascada i segueix el curs del riu pel canó fins que el riu surt del Parc. Vam veure la cascada desde les dues bandes i de quatre punts diferents i al final la Rita i jo ja no voliem sortir del cotxe.

Ens havien dit que en un racó del canó i hi havia un niu d'àguila pescadora, el vam veure, tot i que estava buit, però el dia abans haviem vist dues àguiles pescadores.

El niu d'àguila pescadora

En el primer pàrking vam veure una matricula de Tenesse.

Va ser una aventura molt xula.

Martí

Les glaceres de les Rocalloses

l'Athabasca glacier

Quan estàvem de viatge a les Rocalloses, un dia vam llevar-nos i el pare ens va dir: "avui viatjarem per la Carretera de les Glaceres (Icefields parkway)". I vam sortir del Lake Louise cap al nord amb la caravana.

Vam conduir una mica per arribar-hi i vam quedar molt parats quan vam veure la Glacera més gran. Però el que més em va impactar va ser que la glacera s'havia desfet molt en els últims anys. Arribava fins a la carretera l'any 1880, el 1900 una mica més enrera. Però en els últims 40-50 anys havia anat enrere quasi tot el tros que faltava, amb l'amplada i volum que portava de gel!!!

Marca de 1982

Una altra cosa que em va fer agafar una mica de tristesa i de por va ser un rètol al peu de la glacera on explicava la història d'un nen de 9 anys que va desaparèixer en una esquerda del peu de la glacera quan jugava entre el gel. Quan el van poder rescatar, un parell d'hores després, ja era mort de fred. I per això no deixaven passar i avisaven de que era molt perillós.

Però aquesta no era la unica glacera, les Rocalloses són un grup de moltes muntanyes i la majoria força altes i totes tenen glaceres més o menys grans. Les fotos que us posarà el pare us agradaran molt.

Marca de 1992

Des de la glacera actual. Allà on hi ha els arbres és on arribava fa 100 anys

L'Estel organitzant les fites

Martí

Comiat del Mont-Royal

Ahir el matí vam anar a acomiadar-nos de Mont-royal, ja sabeu, la muntanya que dona nom a la ciutat de Montréal, que és al mig de la ciutat.

Esquirols

i altres bèsties...

Vam llevar-nos, i jo pensava que aniriem al cinema (com va prometre el pare si plovia) però feia molt bon dia i el pare va dir que aniriem a Mont-Royal i ens acomiadariem de Mont-royal i tots vam dir: si!! i ens vam preparar per sortir. Jo vaig agafar les sabates d'aigua per si de cas hi havia bassals. Vam veure que feien una cursa per la muntanya i jo anava contant els numeros dels dorsals dels corredors. Feia molt fred i ens vam abrigar molt, jersei gruixut, anorak, gorros, bufandes i guants.

La ciutat des del mirador

Vam veure piles i piles de fulles seques i jo i el pare les vam xutar i escampar. Em vaig divertir molt. Al cap d'una estona, vam veure un lloc dalt d'unes escales on a dalt encara hi havien més fulles seques, per això no em va fer mandra pujar les escales. També,  vaig veure un bassal i al posar-m'hi de peus, m'arribava fins al mig de la bota d'aigua, però no vaig esquitxar perquè estava plè de fang.

Hi havia molts esquirols, molts, però que molts i tots anaven desesperats buscant menjar i s'acostaven a la mà. Eren els esquirols grisos. Jo els perseguia per espantar-los i vaig quedar ben esgotat perquè quan un s'amagava dalt de l'arbre, en sortien tres més.

La ciutat cap a l'altra banda

Llavors vam anar el mirador del Xalet, que sabeu què és? És on es veuen tots els gratacels i el downtown de Montréal, llàstima que el cel era gris.

Martí

El nostre carrer, i casa nostra

Camp de fulles

Guapos!

Les làmpares màgiques de la Xina

Ahir a la tarda quan el pare va sortir de treballar i aprofitant que feia un dia molt bonic vam anar al Jardí Botànic de Mont-real. Allà, els amics del Jardi Xinés hi feien una exposició sobre la màgia de les làmpares xineses.

 Vam anar-hi amb la Isabel i la Samhjana. No ens ho esperavem i ens vam trobar cua per entrar.

Primer de tot, vam anar als hivernacles. Em vaig impressionar quan vaig veure els càctus, alguns eren molt alts, altres molt estranys, com fets de roba, altres tenien les punxes molt grosses i d'altres molt fines. 

Un cop dins vam trobar una superexposició de carbasses decorades, dels tallers que feien per nens i adults, amb premis inclosos.

L'exposició era dins els hivernacles i no n'hi havia, deu o vint, hi havia centenars de carbasses, grans i petites, rodones, allargades i buterudes, divertides, romantiques, reivindicatives, brillants, algunes que feien por... Allà també hi havia una bruixa que feia un espectacle per nens i nenes. La carbassa que em va agradar més va ser la que representava la Ronde on hi havia i una noria, unes muntanyes russes amb els seus autos plens de gent.

Ja començava a pondre's el sol i el pare ens va fer córrer per arribar al jardi xinès i fer fotos amb la última llum del dia. Jo volia anar a un castell fet de llanternes màgiques dalt d'un turonet, i el pare  deia -ara Martí ara- i quan hi vam anar el camí estava tallat per la gent. Al jardí xinès hi havia  un pont  i un llac preciós ple de figures fetes de papers de colors i llums a l'interior. Vam veure l'Emperador i els seus subdits, un buda, grues, cavallets de mar, geishes, dracs, serps marines, un gall dindi, samurais i moltes altres. Vam anar a un pavello que des de fora feia molta llum però a dins no hi havia res només un taula i tres seient on la Rita, la Samhjana i jo vam seure per sopar un sandwich que la mare ens havia preparat.

Era molt bonic, un espai ple de llum i colors, semblava que fossim a Xina de veritat. 

EL JARDI JAPONÈS.

Vam comprar unes petites lampades i feiem llum al camí cap al jardí japonès que estava tot fosc. Allà no hi havia lampades sinó llums de colors que iluminaven els arbres des de sota i el petit estany de les carpes.  Al pavelló japonès vam fer un taller d'origami i ens van ensenyar a fer un casc de samurai de paper. Cap a la sortida vam trobar un petit bosc on sonava musica de ninjes i els llums s'apagaven i encenien en la foscor i em va fer una mica de por.

Per acomiadar-nos del jardí botanic vam fer una abraçada a un roure americà centenari, per agraïr a la natura canadenca la seva bellesa.

MÉS CARBASSES

A la sortida hi vaig trobar el més xulo de tot el jardi, un petit parc on les carbasses i els fantasmes eren els protagonistes. Vam córrer fins que els pares ens van dir prou, ja eren casi les nou i era hora de tornar.

Martí i Judit

El Museu de l'Aviació de Washington

Un mòdul lunar de l'Apollo

A  Washington els museus són gratuits per tothom tot l'any.

L'avió de l'expedició transantàrtica

El pare i la mare sempre diuen que és molt bona iniciativa per fomentar el coneixement de la gent. Un dels més xulos, segons el pare és el museu de l'aviació i naus especials. El problema és que hi va molta gent i com que era festa estava plè i vam passar una bona estona per poder aparcar. A dins hi havia molta gent i ens van fer passar un control de seguretat. Primer vam anar a fer un café pels pares. Quan van tastar el café van dir que estava dolentíssim.

McDonalds a tope!!!

Llavors vam anar a veure unes quantes exposicions. Vam veure avions antics que no haviem vist mai, una exposició que explicava el perquè volen els avions on hi havia moltes maquinetes per tocar.

Després vam dinar allà mateix i per la meva sort només hi havia un McDonald's.

Després de dinar vam anar al pis de dalt del museu on hi explicaven els avions de la segona guerra mundial. Hi havia avions molt xulos, com els que surten a Nàrnia, i de no tant, i també ens van ensenyar els avions de vaixell que són els avions de guerra però que surten dels portaavions.

El cotxe que va anar per la lluna

El Tinet de pilot

Va ser molt xulo tot plegat, veure els coets i l'home que va trepitjar la Lluna. Hi vull tornar a anar.

 Martí

L'avió del Baron Rojo a la 1a Guerra Mundial

Un Spitfire anglès de la 2a Guerra Mundial

Un mega model de portaavions

Wall Street i voltants

El One World Trade Center. Tindrà 541 m.

 

Wall Street és un carrer, però es diu aixó la zona on hi ha els gratacels més moderns i xulos de tot Manhattan i on hi havia i es van ensorrar les Torres Bessones. 

La borsa de NY. Poc bonica.

El tercer dia de ser a Nova York ens vam llevar també molt d'hora per aprofitar el dia, vam esmorzar a l'hotel i vam agafar un taxi que ens portés a l'estació de tren. El tren ens va deixar als peus del que serà el gratacel més alt de tot Nova York. Al començar la ruta em va començar a fer mal d'esquena de tant que vam caminar el dia abans. Vam passar pel barri fins a arribar a la Borsa de Nova York. Els pares em van dir que era un dels llocs del món on es decidien moltes coses que implicaven a tot el món. Jo només hi vaig veure un edifici vell en obres. Una mica més endavant vaig veure un rètol on hi havia dibuixat el gratacel que jo volia veure i resulta que estava al davant meu i només calia que aixequés el cap. L'han fet per substituir les torres bessones, i és enorme. Quina passada!!!

La penya, per Manhattan

No us explicaré la història de les torres bessones, o ho demaneu als vostres pares o ho mireu a youtube, però us aviso que jo ho vaig mirar i vaig plorar de tanta tristesa que vaig sentir. 

L'edifici habitat més alt de NY. 263 m.

Tot caminant vam arribar on sortia el pont de Brooklyn i vam veure molta gent que el travessava caminant. Nosaltres vam seguir cap a Chinatown on tot són botigues de xinesos, amb coses de Xina i rètols en xinès. Vam dinar allà en un restaurant vietnamita. 

El Matí a Chinatown

El pastís de formatge... Ops! ja ha desaparegut!!!

I de postres els pares van pendre un capuchino en un cafè de Little Italy i nosaltres dos trossos ben grossos de pastis de formatge de Nova York, NYAM NYAM !!

Martí

Little Italy

Viatge en vaixell al voltant de Manhattan

Després de pujar a l'Empire State, vam anar a fer un Starbucks per passar la gana mentre no dinavem. Llavors encara vam haver d'esperar una bona estona esperant l'autobús que anava als molls on sortien els vaixells de turistes. 

Quan vam arribar al port, vam quedar parats de la llarguíssima cua de turistes que esperaven el vaixell, però era gent que esperava el de la una del migdia i nosaltres preteniem agafar el de les 12!! Quin pal! amb la calor que feia, una hora de rellotge apretats sota el sol!. Sort que uns valencians ens van ajudar a colar-nos i això que cinc no passavem desaparcebuts. Mentrestant vam menjar patates fregides de bossa i coca-cola com a bons americans.
 

Llavors ens van fer dues fotos d'aquelles típiques de turistes, vam entrar al vaixell i la Rita i jo vam pujar a la part de dalt del vaixell per veure millor tota la vista. Estava tan plè de gent que vam baixar abaix amb els pares on quasi estavem sols. Vam veure tota la part comercial de Manhattan des de davant del vaixell, es veia fantàstic. Poc a poc vam arribar al sud de l'Illa on vaig disfrutar veient el gratacel que serà el més alt de Nova York en construcció, és el que està a la zona 0, allà on hi havien les torres bessones. Va ser molt emocionant. Després vam veure el pont de Brooklyn ( li diuen així perqué conecta amb Brooklyn, una altre barri de Nova York). 

Vam navegar fins a veure el costat est de l'illa on hi ha la seu de les nacions unides, l'edifici Chrysler i molts altres gratacels més. Després vam girar volta i ens vam acostar a l'Estàtua de la Llibertat. Resulta que aquesta va ser un regal dels francesos als americans per la celebració del Centenari de la formació dels Estats Units, al 1886. La Liberty Island estava plena de turistes, fent-li fotos a l'estàtua.  Nosaltres les vam fer des del vaixell. Aleshores vam tornar cap al port per anar a dinar i a passejar al Central Park. 

Tot això em va encantar.

Martí

New York-1.- Central Park

Som aquí!

El divendres, després del viatge en vaixell i de dinar, vam anar al Central Park de New York city  (Manhattan). El Central Park és un parc molt gran on hi ha molt de bosc. Jo creia que només hi havia animals salvatges però quan vam arribar-hi vam veure una àrea de jocs molt xula, llàstima que em vaig marejar.

Tibetans a Central Park

Llavors vam trobar un mapa on ens explicava com era Central Park. Jo volia anar al ZOO de Nova York per veure l'Àlex, el Marty, el Melman i la Glòria, que són els protagonistes de  la pel·lícula de Madagascar. Però vam anar caminant fins a un pont i un llac molt bonics, que estaven plens de gent passejant pel voltant o fent footing, fotos, xerrant, menjant... Des del pont vam veure tres "Racoons" molt bonics que sortien del cau, però al veure tanta gent que se'ls mirava la seva mare els va dir..."entreu cap al cau un altre cop, que ja anirem a sopar després" i es van amagar altre cop al cau.

El raccoon

A l'altre cantó del pont vam veure una rateta molt petita que es va escapolir desseguida. Al mateix moment una cosa es movia dins l'aigua i pensava que era una pinya que flotava. Però la Rita va veure com es movia i treia les potes de davant per nedar, era una tortuga dins el llac!!.

Més endavant vam trobar un esquirol amb la cua tallada, però corria tant o més que els altres!!

Megabombolla de sabó

Una mica més enllà uns nuvis es feien fotos a la vora del llac amb les seves dames d'honor. I vam arribar a un pont molt romantic on totes les parelletes s'hi feien petons....i fotos. En aquell moment va passar una góndola amb un barquer igual que a Venècia.

Nuvis, nuvis!

Llavors vam arribar a una plaça molt animada, amb una font molt maca, un saxofonista hi posava música, uns nois feien bombolles gegants de sabó, al fons un restaurant de luxe amb taules a la vora del llac i espelmes per tot arreu. Carrosses amb cavalls que donaven la volta al parc.

Una passejada xulíssima però esgotadora després d'un dia superintens a Nova York.

Martí