divendres, 26 d’octubre del 2012

Viatge al Nord... i amb helicòpter!

L'avioneta
Fa unes quantes setmanes vaig tenir l'ocasió de volar en helicòpter pel Nord del Québec.

El comité científic d'un dels projectes que té en Paul, el meu hoste, es reunia i l'empressa que hi participa, HydroQuébec, va decidir passejar el comité pel Nord. Sobrava una plaça i m'hi van convidar. I jo que poc que em vaig fer pregar!

L'helicòpter ens va deixar al mig del bosc
Vam agafar una avioneta privada a l'aeroport de Mont-real que ens va dur a Radisson. És un poble creat per a poder fer uns embassaments molt grans que l'empresa HydroQuébec va fer al riu La Grande.  Per exemple l'anomenada presa Bourassa. Allà vam agafar un helicòpter que ens va passejar pels paisatges de l'indret, i per damunt d'algunes de les preses. Després vam anar a l'embassament Eastman, on es vam aturar a un altre poblet creat per als treballadors de la zona, on vam dinar. A la tarda vam anar a visitar una torre on s'hi havia instal.lat uns sensors per monitoritzar el bosc, els seus intercanvis gasosos. Després vam anar a un altre aeroport molt minúscul on ens va venir a recollir l'avió.

Les molses del terra
Va ser una llàstima que no feia gens de bo, i que plovia constantment. Les fotos no recullen el que es veia, que era espectacular. La zona té poc relleu, i de fet els embassaments es creen aixecant parets molt poc altes. El paisatge és un mosaic de bosc, zones amb aiguamolls, pedra, i llacs. Allà on ens vam aturar per veure la torre, era un bosc però el sotabosc era molsa i líquens ben xocs com si fossin una esponja. Semblava que caminavem damunt d'una esponja... Ah. i també hi havia mirtils!

Dalt de la paret d'un embassament.
En el cas del projecte de'n Paul, a l'embassament Eastman, es tractava de mesurar el metabolisme del bosc i dels sistemes aquàtics abans i després de fer l'embassament. Ja se sap que en fer l'embassament hi haurà molta descomposició de matèria orgànica i producció de CO2 i metà. Però el que no se sabia era si més endavant, quan l'embassament ja s'hagués estabilitzat, si la producció d'aquests dos gasos d'efecte hivernacle (i també el N2O). per l'embassament seria superiror o inferior a la suma de produccions dels llacs, aiguamolls, rius i boscos d'abans de fer l'embassament. Si hi ha algú interessat en la ciència, aquí hi ha l'article. A l'empresa no els interessa tant la ciència com els balanços econòmics en termes de producció de CO2.

Un embassament, amb la presa a l'esquerra a dalt
En tot cas el viatge va ser ben interessant, amb el seu component d'aventura... pujar a l'helicòpter i sobretot pujar a la torre de medició (quin cangelu!). Ara bé, com deia un dels membres del comité, vam gastar cadescun de nosaltres diverses vegades la nostra quota annual de producció de CO2 només en aquest viatge!

Pep




Mike Pace i Lars Tranvik, el comité científic

Una visió del paisatge


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada