Ahir a la tarda quan el pare va sortir de
treballar i aprofitant que feia un dia molt bonic vam anar al Jardí Botànic de
Mont-real. Allà, els amics del Jardi Xinés hi feien una exposició sobre la màgia
de les làmpares xineses.Vam anar-hi amb la Isabel i la Samhjana. No ens ho esperavem i ens vam trobar cua per entrar.
Primer de tot, vam anar als hivernacles. Em
vaig impressionar quan vaig veure els càctus, alguns eren molt alts, altres molt
estranys, com fets de roba, altres tenien les punxes molt grosses i d'altres
molt fines.
Un cop dins vam trobar una superexposició
de carbasses decorades, dels tallers que feien per nens i adults, amb premis inclosos.
L'exposició era dins els hivernacles i no n'hi
havia, deu o vint, hi havia centenars de carbasses, grans i petites, rodones,
allargades i buterudes, divertides, romantiques, reivindicatives, brillants,
algunes que feien por... Allà també hi havia una bruixa que feia un espectacle
per nens i nenes. La carbassa que em va agradar més va ser la que representava la Ronde on hi havia i una noria, unes
muntanyes russes amb els seus autos plens de gent.
Ja començava a pondre's el sol i el pare
ens va fer córrer per arribar al jardi xinès i fer fotos amb la última llum del
dia. Jo volia anar a un castell fet de llanternes màgiques dalt d'un turonet, i
el pare deia -ara Martí ara- i quan hi
vam anar el camí estava tallat per la gent. Al jardí xinès hi havia un pont
i un llac preciós ple de figures fetes de papers de colors i llums a
l'interior. Vam veure l'Emperador i els seus subdits, un buda, grues, cavallets
de mar, geishes, dracs, serps marines, un gall dindi, samurais i moltes altres.
Vam anar a un pavello que des de fora feia molta llum però a dins no hi havia
res només un taula i tres seient on la Rita, la Samhjana i jo vam seure per
sopar un sandwich que la mare ens havia preparat.
Era molt bonic, un espai ple de llum i
colors, semblava que fossim a Xina de veritat. 
EL JARDI JAPONÈS.
Vam comprar unes petites lampades i feiem
llum al camí cap al jardí japonès que estava tot fosc. Allà no hi havia
lampades sinó llums de colors que iluminaven els arbres des de sota i el petit
estany de les carpes. Al pavelló japonès
vam fer un taller d'origami i ens van ensenyar a fer un casc de samurai de
paper. Cap a la sortida vam trobar un petit bosc on sonava musica de ninjes i
els llums s'apagaven i encenien en la foscor i em va fer una mica de por.Per acomiadar-nos del jardí botanic vam fer una abraçada a un roure americà centenari, per agraïr a la natura canadenca la seva bellesa.
MÉS CARBASSES
A la sortida hi vaig trobar el més xulo
de tot el jardi, un petit parc on les carbasses i els fantasmes eren els protagonistes.
Vam córrer fins que els pares ens van dir prou, ja eren casi les nou i era hora
de tornar.
Martí i Judit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada