Ahir el matí vam anar a
acomiadar-nos de Mont-royal, ja sabeu, la muntanya que dona nom a la ciutat de
Montréal, que és al mig de la ciutat.
 |
| Esquirols |
 |
| i altres bèsties... |
Vam llevar-nos, i jo pensava que aniriem al cinema (com va prometre el
pare si plovia) però feia molt bon dia i el pare va dir que aniriem a
Mont-Royal i ens acomiadariem de Mont-royal i tots vam dir: si!! i ens vam
preparar per sortir. Jo vaig agafar les sabates d'aigua per si de cas hi havia
bassals. Vam veure que feien una cursa per la muntanya i jo anava contant els
numeros dels dorsals dels corredors. Feia molt fred i ens vam abrigar molt,
jersei gruixut, anorak, gorros, bufandes i guants.
 |
| La ciutat des del mirador |
Vam veure piles i piles de fulles seques i jo i el pare les vam xutar i
escampar. Em vaig divertir molt. Al cap d'una estona, vam veure un lloc dalt
d'unes escales on a dalt encara hi havien més fulles seques, per això no em va
fer mandra pujar les escales. També,
vaig veure un bassal i al posar-m'hi de peus, m'arribava fins al mig de
la bota d'aigua, però no vaig esquitxar perquè estava plè de fang.
Hi havia molts esquirols, molts, però que molts i tots anaven
desesperats buscant menjar i s'acostaven a la mà. Eren els esquirols grisos. Jo
els perseguia per espantar-los i vaig quedar ben esgotat perquè quan un
s'amagava dalt de l'arbre, en sortien tres més.
 |
| La ciutat cap a l'altra banda |
Llavors vam anar el mirador del Xalet, que sabeu què és? És on es veuen
tots els gratacels i el downtown de Montréal, llàstima que el cel era gris.
Martí
 |
| El nostre carrer, i casa nostra |
 |
| Camp de fulles |
 |
| Guapos! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada