dimarts, 23 d’octubre del 2012

Observant les escoles bressol

Suposo que és inevitable, quan queden poques setmanes per tornar i perquè l'Estel comenci a l'escola Bressol, que em fixi amb les d'aquí.

No puc veure el funcionament intern, però si de cara enfora què fan i com ho fan. M'agraden moltes coses i segur té a veure amb l'adaptació als recursos i a les necessitats que tenen, però hi ha coses que fan que crec que les podriem exportar.
 
Una de les coses que més m'agraden és l'aprofitament dels espais publics infantils. Sovint, per no dir cada dia trobo grups de nens i nenes amb les seves mestres que passen una estona al parc de prop de l'escola fins a l'hora de dinar.

No és només això sino que venen cantant, agafats de cordes de colors o robes xules amb nanses per agafar-se. Cada nen porta la seva armilla amb el nom de l'escola sobre la jaqueta o la roba que porti. I quan arriben al parc s'aturen obedients i esperen que una de les mestres repassi la plaça i reculli  (amb guants i bossa) tots els objectes amb els quals els infants es  podrien fer mal (des de vidres a caques de gos). Cal dir que a mi m'han semblat molt  i molt nets comparats amb els de Terrassa, tan sols puc criticar el tema de les maleïdes burilles en les zones de joc o sorrals.

Després els nens juguen al sorral, als diversos jocs ( vegeu post sobre els parcs de Mont-real).
 
A vegades fan algun snack que els nanos porten de casa amb les seves maletetes preparades, molt fashion i molt facil d'utilitzar pels petits. Són molt estrictes amb el menjar i els nanos no poden dur res de cacauet o de nous per por a les al·lèrgies i tot i així no deixen que els nens comparteixin el menjar. Quan les mestres avisen es posen en fila i tornen cantant a l'escola.
 
Pels més menuts, els que no caminen o caminen poc, tenen uns carros com si fossin de bessons però per  6 o 8 nens i uns altres en que s'asseuen de manera lateral i veuen el paisatge. Una manera de sortir a passeig cada dia, malgrat faci sol o hagi nevat o passin el dia sencer a la guarderia. És molt divertit veure'ls, de debò.
En podriem pendre nota.
 
Judit

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada