Aquest dissabte hem anat a la Ronde (és
el parc d'atraccions de Montreal), amb els pares, en Martí, l'Estel i la Sophia
per celebrar el meu aniversari.
Ens vam llevar molt d'hora i ràpid,
estavem molt emocionats perquè anavem a la Ronde !!!!
|
Els "cotxes de xoc" |
Vam esmorzar el més ràpid possible, per
si la Sophia venia, però ens vam estar esperant més estona de la que ens
pensavem. Vam agafar el metro per anar a la illa de Jean-Drapeau, i després agafar l'autobus que ens portava
cap a la Ronde. Vam baixar del autobús i a davant nostre
sabeu que teniem ? La Ronde !!!
|
Una muntanya russa increïble |
|
Una altra, tota feta de fusta! |
Quan vam entrar ens van donar un mapa que
hi sortien totes les atraccions, i vam decidir primer anar al barco pirata
perquè ens semblava molt divertit. Quan vam pujar estavem molt emocionats però
quan va començar ens va semblar que ens moriem de por. A l'acabar l'atracció la
mare va dir: - "aquí no torno a pujar mai més en la meva vida" - Aleshores la
Sophia i jo vam pujar en una altra atracció que pujaves en un avió i rodava,
però aquests avions anaven enganxats en una màquina que donava voltes i pujava.
Jo vaig obrir els ulls quan estavem a dalt de tot i veia tot Montreal. Però la
Sophia va veure una atracció com la del barco pirata, i va dir - pujem aquí que
això és molt xulo- ( Ho va dir en anglés ). I hi vam pujar, però a l'acabar el
Martí va dir- vull anar als caballitos -. Vam seguir caminant i jo vaig veure
uns autos de xocs que semblaven molt xulos. El pare va decidir anar als
caballitos amb l'Estel, mentre el Martí, la Sophia i jo feiem cua als autos de
xoc. La mare i el pare van venir just quan nosaltres entravem i van veure com
ens ho passavem de bé.
Després de dinar vam continuar amb els
gronxadors voladors, els Globus, la Noria, les cistelles de maduixes, el
Carrousel, unes muntanyes russes de nens mitjans perquè les de grans estaven a
tope de plenes, amb dues hores de cues...
|
Mont-real des de La Ronde |
La Sophia i el pare van marxar cap a les
4, però la mare i nosaltres ens vam quedar fins a les vuit del vespre, estavem
cansats i morts de gana. Després d'un hotdog i unes patates fregides bonissimes
vam tornar cap a casa.
|
També pels més xics! |
Va ser un dissabte xulíssim, inoblidable,
gràcies a tots i totes per fer possible
aquest dia.
|
Quina por! |
Rita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada