divendres, 19 d’octubre del 2012

La Ronde

Aquest dissabte hem anat a la Ronde (és el parc d'atraccions de Montreal), amb els pares, en Martí, l'Estel i la Sophia per celebrar el meu aniversari.
 
Ens vam llevar molt d'hora i ràpid, estavem molt emocionats perquè anavem a la Ronde !!!!

Els "cotxes de xoc"
Vam esmorzar el més ràpid possible, per si la Sophia venia, però ens vam estar esperant més estona de la que ens pensavem. Vam agafar el metro per anar a la illa de Jean-Drapeau,  i després agafar l'autobus que ens portava cap a la Ronde. Vam baixar del autobús i a davant nostre sabeu que teniem ? La Ronde !!!
Una muntanya russa increïble
Una altra, tota feta de fusta!
Quan vam entrar ens van donar un mapa que hi sortien totes les atraccions, i vam decidir primer anar al barco pirata perquè ens semblava molt divertit. Quan vam pujar estavem molt emocionats però quan va començar ens va semblar que ens moriem de por. A l'acabar l'atracció la mare va dir: - "aquí no torno a pujar mai més en la meva vida" - Aleshores la Sophia i jo vam pujar en una altra atracció que pujaves en un avió i rodava, però aquests avions anaven enganxats en una màquina que donava voltes i pujava. Jo vaig obrir els ulls quan estavem a dalt de tot i veia tot Montreal. Però la Sophia va veure una atracció com la del barco pirata, i va dir - pujem aquí que això és molt xulo- ( Ho va dir en anglés ). I hi vam pujar, però a l'acabar el Martí va dir- vull anar als caballitos -. Vam seguir caminant i jo vaig veure uns autos de xocs que semblaven molt xulos. El pare va decidir anar als caballitos amb l'Estel, mentre el Martí, la Sophia i jo feiem cua als autos de xoc. La mare i el pare van venir just quan nosaltres entravem i van veure com ens ho passavem de bé.
Després de dinar vam continuar amb els gronxadors voladors, els Globus, la Noria, les cistelles de maduixes, el Carrousel, unes muntanyes russes de nens mitjans perquè les de grans estaven a tope de plenes, amb dues hores de cues...
Mont-real des de La Ronde
La Sophia i el pare van marxar cap a les 4, però la mare i nosaltres ens vam quedar fins a les vuit del vespre, estavem cansats i morts de gana. Després d'un hotdog i unes patates fregides bonissimes vam tornar cap a casa.
També pels més xics!
Va ser un dissabte xulíssim, inoblidable, gràcies a tots  i totes per fer possible aquest dia.





Encara més por

Quina por!





Rita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada