Vaig anar a comprar un CD. Estava etiquetat a 17 dòlars. En anar-lo a pagar, la noia em diu 24 dòlars. Com que un ja ha après que les taxes (l'iva candenc + l'iva quebequès)** sumen un 15% del preu, era evident que les taxes no podien sumar 6 dòlars. Vaig protestar.
La noia va demanar el seu cap i quan aquest va venir em va explicar el codi. En cas de discrepància entre el preu marcat i el que tenen a l'ordinador, m'han de fer el preu més baix però, a més, m'han de descomptar 10 dolars del preu. I si el producte val menys de 10 dolars, me l'han de donar gratuïtament. El Cd em va acabar costant 9 dòlars. Bon negoci!!!Fixeu-vos en el detall. Els comerços tenen quasi absoluta llibertat d'horaris. Liberalisme d'aquest que agrada tant a en Sala i Martin. Però, alhora, un codi de consum ideat per a protegir efectivament els compradors. Ara que construïm un nou país, val la pena que copiem aquelles coses que realment valen la pena!
Pep
**Els quebequesos no són pas tontos: calculen taxa sobre el preu i a més taxa sobre les taxes que hi carrega el govern de canadà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada