New York-2.- Times Square

La primera nit a Manhattan vam anar a Times Square. Ara us preguntareu què és Times Square, oi ? Aquí us ho explico : Times Square és una plaça on hi ha un rellotge on es celebra l'entrada de l'any nou, i ara s'ha convertit en una zona comercial de Manhattan. Manhattan, per si no ho sabeu, és l'illa principal de New York City.

Un que saltava damunt la gent

Després de tornar de  Central Park (està explicat en un altre post) vam decidir anar a sopar a Times Square. No ens pensavem que trobaríem l'enrenou que ens vam trobar. Al principi només vam veure una mica de llum, però quan vam ser al centre de Times Square ens vam quedar impressionats de tot el que ens envoltava: llums, pantalles gegantines, grans botigues obertes i moltíssima gent per tot arreu. Haviem d'anar agafats de les mans dels pares per no perdre'ns.

Enmig de la gentada hi havia personatges disfressats de Muppets, de Hello Kitty, de Miqui Mouse, de Barrufets, de l'Alvin i els esquirols. Nosaltres, innocents com som, ens vam acostar a un d'ells i ens vam fer fotos, però després ens van demanar propina. També vam veure un grup de nois que ballaven breakdance i feien cabrioles com per exemple saltar per sobre dues o tres persones juntes. A mi em va agradar més l'últim salt que vam veure.

Vam entrar al TOYS'R US per veure què era, ja que a aquelles hores de la nit que una botiga de joguines per a nens estigués oberta era molt estrany. Vam quedar bocabadats perquè allò que estavem veient amb els nostres ulls era una barreja entre un supermercat de joguines i un parc d'atraccions. Hi havia l'apartat de barbies (l'Estel se les volia quedar totes), l'apartat de Lego era impressionant ( hi havia l'Empire State i l'Estatua de la Llibertat en lego ), el de Playmobils etc...     

El pare ens va deixar triar una joguina petita per a cadescun que a Catalunya no es trobés.

La nòria dins la botiga de Toys & Us

Una estàtua de la llibertat feta de Lego

Aleshores vam seguir caminant fins en un lloc on la gent s'assentava en una grada i mirava l'espectacle de la plaça. Desenes de pantalles de totes mides amb anuncis que no paraven de canviar de colors i imatges, i una pantalla gegant (a mi em va semblar que era la més gran de totes les pantalles que veiem) on la gent que passava pel carrer s'hi veia reflectida. Hi havia pantalles de coca-cola, de vestits, de roba interior, de perfums, de cotxes, de viatges, de mòbils, uff,  hi havia pantalles  de cada botiga. 

Barbie Heaven!

A mi em va semblar que estavem a la New York de les pel·lícules, perquè Times Square surt a casi totes.

L'ambient del carrer

Rita

New York-1.- Central Park

Som aquí!

El divendres, després del viatge en vaixell i de dinar, vam anar al Central Park de New York city  (Manhattan). El Central Park és un parc molt gran on hi ha molt de bosc. Jo creia que només hi havia animals salvatges però quan vam arribar-hi vam veure una àrea de jocs molt xula, llàstima que em vaig marejar.

Tibetans a Central Park

Llavors vam trobar un mapa on ens explicava com era Central Park. Jo volia anar al ZOO de Nova York per veure l'Àlex, el Marty, el Melman i la Glòria, que són els protagonistes de  la pel·lícula de Madagascar. Però vam anar caminant fins a un pont i un llac molt bonics, que estaven plens de gent passejant pel voltant o fent footing, fotos, xerrant, menjant... Des del pont vam veure tres "Racoons" molt bonics que sortien del cau, però al veure tanta gent que se'ls mirava la seva mare els va dir..."entreu cap al cau un altre cop, que ja anirem a sopar després" i es van amagar altre cop al cau.

El raccoon

A l'altre cantó del pont vam veure una rateta molt petita que es va escapolir desseguida. Al mateix moment una cosa es movia dins l'aigua i pensava que era una pinya que flotava. Però la Rita va veure com es movia i treia les potes de davant per nedar, era una tortuga dins el llac!!.

Més endavant vam trobar un esquirol amb la cua tallada, però corria tant o més que els altres!!

Megabombolla de sabó

Una mica més enllà uns nuvis es feien fotos a la vora del llac amb les seves dames d'honor. I vam arribar a un pont molt romantic on totes les parelletes s'hi feien petons....i fotos. En aquell moment va passar una góndola amb un barquer igual que a Venècia.

Nuvis, nuvis!

Llavors vam arribar a una plaça molt animada, amb una font molt maca, un saxofonista hi posava música, uns nois feien bombolles gegants de sabó, al fons un restaurant de luxe amb taules a la vora del llac i espelmes per tot arreu. Carrosses amb cavalls que donaven la volta al parc.

Una passejada xulíssima però esgotadora després d'un dia superintens a Nova York.

Martí

Viatge llampec a Nova York i Washington

Els colors dels boscos dels Adirondack

Hem allargat un cap de setmana de festa (dilluns va ser el Thanksgiving canadenc, el dia d'acció de gràcies) per visitar Nova York i Washington. Vam llogar un cotxe i en 5 hores erem a Nova York. Bé, a Jersey City on vam dormir.

Nova York ens ho vam polir en dos dies!  Després vam viatjar a Washington (quatre hores de cotxe) per veure la Montse i l'Aina i visitar la ciutat. Un dia i mig de visita i cap a Mont-real! (970 km i 13 hores de conducció....)

Com diria en Tortell Poltrona, "...Qué bèsties!..."

En els propers missatges i una mica desendreçadament us ho anirem explicant.



Pep

Veure la vida en femení

M'encanta veure la vida en femení i tot i que sóc una principiant, em sento molt acompanyada en una societat en que fa l'esforç de canviar coses.

Per això us volia fer arribar aquesta imatge que m'ha agradat molt, perquè a Quebec els cotxes són voitures i és un mot femení. Per tant, perquè no un look femení a la nostra voiture.

i en lloc de petons, besades...

Judit

Conills al càmping

L'últim dia que teniem l'autocaravana vam anar a un càmping on hi havia un zona d'esbarjo molt xula  i vam tenir sort de aparcar-hi al davant. Quan vam sortir de l'autocaravana vam veure conills per tot arreu i vam començar a fer-los-hi fotos. La Rita, jo i l'Estel vam anar a jugar al parc  mentre els pares feien al sopar i els conills no deixàven de mirar-nos. Però si ens hi acostavem marxaven corrents. No eren de ningu sinó que vivien al bosc però entraven al càmping perquè la gent els donava menjar. En vam veure de blancs, de grisos, de tots els tons, mides i combinacions possibles. Tan a la Rita com a mi ens venien les ganes de tocar-los i amanyagar-los. Vam demanar a la mare de caçar-ne un per dur-lo cap a Mont-real. Però la mare va dir que si el caçava era per ficar-lo a la cassola, que amb la recepta de l'àvia Montse i una bona picada d'ametlles estaria boníssim !!

No eren massa grans, tenien les orelles llargues i caigudes, els ulls grossos, les potes de darrera més grosses que les del davant, super suaus i fins de pèl i corrien fent petits saltets.

Igual que a Canmore hi havia conills per tot arreu, aquí a Mont-real hi ha esquirols i coloms.

Martí

Classes de Clarinet

La meva mestra

Abans de l'estiu i ara estic fent classes de clarinet al conservatori de McGill. La meva professora és diu Louise Campbell. El primer dia pensava que no ens entendriem, perque ella parla en anglès, però ara ens entenem malgrat ella em parli en anglès. Jo no parlo molt però ho entenc tot.

La Louise em diu les coses en anglès i al principi no l'entenia. Em deia aquestes paraules: Loud, Soft, Chin, Smile, Lips, Note ( així és com li diuen a la negra ), Half note ( així és com li diuen a la corxera ), That's good, I like that, Hold the clarinet, Thumb, Much easier, Practice this week,  Nice, Have you played any, None ?, Would you like one of those, I play it for you once, Hold the instrument, Easy, See you next wednesday, One breath, Going up, Going down, One more time, Let me see the instrument, Practice, This is the same, What about this one ?, Too late, Too fast, Clap, By yourself, Getting there!, Right here, Let's go from here, 

El grup "In Extensio". La Louise és la de la dreta.

I al final, em diu Nice !

La Louise em va recomanar comprar una canya diferent de les que feia servir : una canya de plastic. Vam anar a L'Archambault a comprar-la i aquesta no es trenca mai. Però és més cara que la canya normal.

M'agrada molt perquè m'ensenya molt bé i em diu les coses a poc a poc perquè les entengui. Jo crec que he millorat. Per exemple ara no omplo les galtes d'aire com abans feia. I el papa diu que faig notes molt llargues amb molta canya. El Jordi de Viladecavalls estarà content...

Ah, la Louise és una intèrpret de clarinet famosa: fa concerts i té un grup que es diu In Extensio, que fa música clàssica moderna. El podeu sentir al seu espai de Myspace.

Rita

Cap de setmana al cottage de la Sophia

Paisatge a la vora del llac

Aquest cap de setmana hem anat al cottage de la família de la Sophia, que està a una hora en cotxe des de Mont-real.

El dissabte al matí ens vam llevar ràpid, vam esmorzar ràpid, i ens vam vestir ràpid per arrivar al cottage el més aviat possible i aprofitar el dia.

A mesura que ens allunyavem de Montréal els arbres canviaven de colar, alguns vermells els altres grocs... era preciós !

Colors de la tardor

Vam ser els primers d'arribar a la casa, vam vure el llac i ens vam quedar impressionats pel paisatge. Quin lloc més idilic ! Quan van arribar vam entrar a la casa i la Roxanne va trobar caques de ratolins i el paquet d'espaguetis rossegat.

Vam passar el matí i la tarda jugant a: Barbies, a fer figures que es planxen, a futbol, al Risk, i a ping-pong. El partit de futbol va anar així: Pep, Rita, Sophia, i Greg vs Martí, Paul i Lucas.  Tots dos equips vam lluitar molt, i al final vam perdre 8 a 7, i jo vaig marcar dos gols !!

També vam jugar al Risk (que els hi vam regalar junt amb el Carcassone) i aquesta vegada vam guanyar la Sophia i jo.

Tota la penya

Aleshores vam anar a sopar, vam veure la segona pel.lícula de Nàrnia i a dormir perquè estàvem molt cansats.

El diumenge al matí la Sophia, el Lucas i en Paul estaven desperts quan la Rita i jo ens vam llevar. En Paul i jo  vam anar a baix amb pijama, a jugar a ping-pong, en Paul en sap molt i me'n va ensenyar una mica. Mentrestant els altres feien pastissos i gofres. Jo li vaig dir que m'aniria a vestir abans d'esmorzar. Després de vestir-me el vaig cridar per tornar a jugar a ping-pong. Llavors vaig llegir llibres de Tintín en anglès. Mentre feien l'esmorzar la Roxanne va trobar un ratolí mort a la trampa que havien posat el dia abans. Com el Tom i Jerry, un ratolí va agafar el formatge de la trampa i es va escapar, sabeu qui és no??? el Jerry!!!

Es nois, fent canooing

Vam seure a esmorzar i jo vaig tastar els gofres amb bacó que em van encantar. Tothom però els va menjar amb sirop d'erable i/o fruites del bosc.

Quan va deixar de ploure vam anar a buscar bolets però va començar a ploure forts i alguns van tornar cap a casa i els altres vam seguir l'excursió fins a arribar a un altre llac. Vam trobar molts bolets i jo en vaig veure un de molt perillós de color lila que no l'havia vist mai a Catalunya, també vam veure petjades de deer (cèrvol). Vam arribar a casa ben xops per dins i per fora. Però tot i així vaig tenir ganes de jugar al Monopoly i vaig ajudar a la mare i vam guanyar.

Bosc de faig

Després de dinar, en Paul, en Lucas i en Greg (el seu pare) van tornar a Mont-real per una festa d'aniversari d'un amic dels bessons. Els demés vam jugar al Risk i aquesta vegada va guanyar la Roxanne. Per sopar, la Roxanne ens va preparar unes llenties boníssimes i dos pastissos, un de pumpkin (carbassa) i l'altre de poma, tal com els fan al Quèbec. Vam acabar tips i encantats del menjar tan bo que ens van fer. 

Partida de Risk

Al tornar cap a casa ja era molt fosc i el bosc feia por. Jo pensava que en qualsevol moment podia sortir un ós del bosc i la mare s'ho va passar pipa tancant els llums del cotxe i explicant una història de POOOORRR!!!

MAMA NO! ... que vull acabar bé el WEEKEND!!!

Posta de sol des de la casa

Martí i Rita.