Uapitís!!!

El uapití o wapiti (Cervus canadensis) és una de les espècies de cèrvid més grans del món i un dels mamífers més grans de Nord-amèrica. Nomès el Moose (Alces alces) o Ant és més gran que el uapití.

El nom de uapití deriva del mot shawnee (tribu ameríndia que parlen llengua algonquina) waapiti que significa "gropa blanca".

Viuen en boscos i a les vores dels boscos. S'alimenten d'herbes, plantes, fulles i escorça.

Els mascles tenen banyes grans que muden cada any, els cauen a l'hivern. Les banyes poden mesurar 1,2 m i pesar 18 kg.

Femella

A l'època d'aparellament els mascles tenen una sèrie de rituals com són les postures, els combats amb les banyes, sons de corneta amb els que atreuen a les femelles, etc.... Les femelles només són fèrtils uns dies. A partir del segon any ja poden tenir cries. La gestació dura entre 240-262 dies. les cries pesen uns 16 kg al néixer. La femella s'aïlla del ramat uns dies abans del part i no torna amb el grup fins que la cria és prou gran. Les cries neixen amb clapes que marxen al final del primer estiu.

Mireu-li les banyes!

Durant la tardor el pèl es fa més espès per aïllar-los durant l'hivern, i es formen espesses crineres al coll. A la primavera es freguen als troncs per treure's el pelatge d'hivern de sobre.

Normalment van en grup per defensar-se de depredadors com el llop, el coiot, el puma, i els ossos bruns i negres. Les banyes els serveixen de defensa, però si van sols és més fàcil ser atacat.

Són de vellut...

Algunes cultures reverencien el uapiti com a força espiritual. A parts d'Àsia se'n fan servir banyes i el vellut per la medicina tradicional. El uapití és objecte de caça: la seva carn és més magra i rica en proteïnes que la carn de bou o de pollastre.

Nosaltres vam veure wapitis diverses vegades. El primer dia vam veure un mascle. Uns dies després una femella i una cria. I el darrer dia en sortir de Jasper vam veure primer dues femelles, i una estona després dos mascles més. Ens va fer molta il·lusió veure'ls!

Martí i Judit