El viatge ha estat llarg i plè d'emocions. El comiat amb l'Avi i el tiet Miquel, que ens van acompanyar a l'aeroport. El record de tots el bons desitjos rebuts per aquesta aventura, (moltíssimes gràcies a tothom), les lectures dels textos i els dibuixos tan xulos dels companys de classe d'en Martí i la Rita. Moure's per l'avió, la sortida i l'aterratge a Toronto, on per cert, vam veure la torre de comunicacions, la més alta de tot Canadà. I un cop allà vam esperar dues hores per agafar un altre avió que ens portés a Montreal. Un cop allà els nostres amics, en Paul i la Pali ens estaven esperant per acompanyar-nos. Fet i fet anàvem a dormir a les 2-3 de la matinada del dia que havíem començat a Catalunya. Estàvem tots esgotats.
EL PRIMER DIA A MONTREAL
Ja hem passat el primer dia a Montreal i ha estat de jet lag total.Tant l'Estel com la Rita i en Martí s'han despertat entre 4 i 5 de la matinada hora americana i no han pogut dormit més (malgrat els nostres esforços perquè tornessin al llit, aaaarrrggg).
L'excitació i els canvis de bioritmes eren molt presents i en Pep i jo resignats, ens hem llevat també.
Després d'esmorzar i desfer maletes, hem anat a passejar una estona, per conèixer els voltants de l'apartament, el super i els carrers de botigues més comuns pel dia a dia. Hem reposat una estona perquè després de dinar ens ha agafat el "baixón".
 |
| Rita i Martí davant d'una imatge de la torre de Toronto, a l'aeroport. |
Tornem cap a casa a les 10 adormits i arrossegant els peus. En Martí està trist, perquè no hem trobat cap pilota de futbol.!! Demà serà un altre dia.
 |
| L'Estel bufant l'espelma del seu primer anyet de vida |
Felicitats Estel!!!!
ResponEliminahola sóc l'Aina!!
ResponEliminajo també he estat a aquest europort. just davnt de la torre hi ha el campus on vaig anar.
adeu!!