Jo accept to add més enciam al plat, peró jo not agree de bathe cada dia. Els metges alert de no posar-nos sabó cada dia perque poden appear problemes a la pell. Jo approve aquest consell i to argue a la meva mare quan em diu "a la dutxa!!". Jo avoid to belong al grup dels marranos i arrange la setmana segons els dies de to bathe. El dia que toco jo borrow el Xampú i el suavitzant a la mare i bake l'aigua calenta peró no to burn ja que l'aigua boil.
Rita
dijous, 31 de maig del 2012
dimarts, 29 de maig del 2012
El jardí botànic
Aquest dissabte hem anat al jardí botànic
de Mont-real. A l'entrada del jardí es celebrava una fira de jardiners i
horticultors. Hi havia moltes parades amb productes ecològics i alternatives
per fer un hort i un jardí més respectuós amb la natura. La mare va prendre
notes de les coses més interessants. Ah! i vam comprar llavors de l'arbre de
l'aurò per plantar-lo a Viladecavalls i d'aquí uns anys fer xarop d'auró, us
imagineu??
Primer de tot vam anar al jardí de la Xina
que quan hi entraves semblava que estiguessis allà perque estava construït de
tal manera que semblava un jardí tradicional
de Xina. Hi vam veure quatre edificis de construcció xinesa. En un d'ells hi
feien un taller d'escriptura xinesa. En Martí i jo ho vem provar.
 |
| En plè taller... |
Després de sortir del de Xina vam anar al jardí
del Japó que era molt semblant al de Xina. Un guia del Jardí Botànic ens va
explicar la raó de ser dels Jardins de The que fan els Japonesos a algunes
cases. El que més em va cridar l'atenció és que només podies trepitjar les
pedres grosses i havies de caminar molt lentament.
 |
| Jardí xinès |
 |
| Vam fer tard per les tulipes però encara en quedaven algunes |
 |
| La mà del Martí i fixeu-vos amb l'aranya...! |
Quan estaven a punt de tancar, la mare,
l'Estel i jo vam anar a visitar els hivernacles on vam trobar les orquidies,
begonies, les plantes tropicals i els cactus, ja que són plantes molt delicades
pels freds hiverns de Montréal. El pare i en Martí van anar a l'insectari
(eeeccccsssss) a veure bitxos i altres bèsties asqueroses!!.
Rita i Judit
El dia dels Museus Montrealesos
 |
| L'entrada del Museu... amb tres cors... |
 |
| Una escultura i un espontani |
 |
| el carrer de davant del Museu... també és una escultura |
 |
| El collage de la Rita |
 |
| El collage del Martí |
 |
| El quadre que agrada més a la mare! |
dilluns, 28 de maig del 2012
Els roures americans
 |
| Un arbre inmens, al Jardí Botànic ! |
 |
| Dues floretes al Jardí Botànic |
El Roure dels Pantans, Quercus palustris. Que li diuen Pin oak o Chêne des Marais.
i el Roure Americà, Quercus rubra. Que li diuen Northern red oak o Chêne rouge d'amérique.
 |
| El roure dels pantans |
 |
| El roure americà |
Martí Gasol
 |
| Un lliri preciós. |
 |
| Una flor espectacular al Jardí |
dissabte, 26 de maig del 2012
El Museu de la Infància
 |
| Capità Martí |
 |
| Autobús paquistaní |
El diumenge vam anar a Otawa a visitar la ciutat i
alguns museus. Primer vam anar a dinar,
i el pare a comprar les entrades. Vam visitar el Museu de les Civilitzacions i
el dels infants. El que més em va agradar va ser el museu dels nens.
A l'entrar ens van donar un passaport. Al
passaport s'hi havia de posar un segell a cada activitat. Nosaltres passavem per
diferents països i visitavem les cases tradicionals de cada país. Els
que em van agradar més són el Japó i el vaixell.
 |
| La família dalt del rickshaw |
El Japó
tenia un pati molt maco i ens podiem disfressar de japonesos . El vaixell em va
agradar perqué podiem posar-nos la gorra del conductor del vaixell i amb una
grua, agafar paquets i portar-los fora del vaixell.
 |
| El passaport, timbrat |
També hi havia un autobus de pakistà, bicicletes
de la india que portaven gent en un sidecar, una moto i un cotxe que era molt
xulo. La piramide tenia un sarcòfag i un laberint. Podies pintar, fer fang,
jugar a peces, i a molts jocs més.
Martí
 |
| Rita, la mejicana... |
 |
| Papa, vull un cotxe! |
 |
| Compte, Jeroni, que venim ! |
L'ècole de la Sophia
Ahir vaig anar a
dormir a casa de la Sophia que és la filla gran d'una companya del pare. Té la
mateixa edad que jo. El seu cabell és curt i castany . Els seus ulls són
blaus. El diumenge ens vam conéixer i ens vam fer amigues. Ens hem llevat molt
d'hora i hem jugat a barbies, hem esmorzat, hem anat amb patinet fins a un parc
que tenen al costat de casa i després a l'escola.
M'ha sorprès que
cada nen tingui un armariet a fora al passadís on pot guardar les seves
coses: com per exemple, les sabates de fer esport, la bossa del dinar, la
jaqueta i la motxilla.
Les taules es
poden obrir per dalt, hi guarden els llibres, llibretes, fulls i l'estoig.
M'ha agradat molt
que a la classe es pugui menjar i beure.
Avui han fet
mates, anglès i dos tests (controls). Mentrestant, jo he pintat, he fet mates i
català.
He conegut una
nena que es diu Cassandra, una altra que es diu Stephanie i moltes més nenes.
Tots els nens i nenes eren de colors diferents, n'hi havien d'afroamericans, asiàtics,
musulmans i els d'origen europeu. La mestra és francesa però sap parlar
castellà.
Quasi totes les
nenes m'han fet un dibuix i una m'ha deixat una cartolina per fer un dibuix i m'he fet una carpeta amb ella.
A l'hora de dinar
la majoria de nens i nenes han agafat la seva bossa de menjar. Després han anat
al pati mentre dinaven els petits. Quan han acabat, hem dinat els grans.
A la tarda, quan
hem sortit de l'escola, he anat a casa la Sophia fins que ha arribat el meu
pare. Ens han convidat a sopar amb ells i després hem anat tots a fer un gelat.
Ha estat un dia
genial!!
Rita
divendres, 25 de maig del 2012
Abans del partit / Before the match
(això és part dels exercicis d'anglès d'aquesta setmana)
i seguirem...a partir de les quatre (de les 10 de Catalunya).
Martí i Judit
ACTUALITZACIÓ:
oé - oé oé, oé !!!! Ser del Barça és, el millor que hi ha !
I la nostra petita contribució:...
El football game està a punt de començar. El Barça team s'enfronta a l'Atlètic de Bilbao team per The King's Cup. Els players surten al field i toquen la grass per veure si està en bones condicions. El goalkeeper es treu els gloves per saludar als referees que ja repassen si tenen totes les red cards i yellows cards a punt. Revisen les nets de la goal i llencen un euro a l'aire per sortejar qui comença.
Els captains es donen les banderoles. I comença el partit quan el referee toca el whistle. Els defenders es posen a lloc i els attackers com el Messi comencen a córrer. Ben aviat suaran la shirt i els pants.
Ostres, un defender ha fet una kick dins de l'àrea a Iniesta i el referee ha xiulat penalty. Messi shoots i fa el primer goal.
Una estona després Pedro shoots i el goalkeeper envia la ball a corner. Xavi treu el corner i Piqué d'un header l'envia al post.
Martí i Judit
ACTUALITZACIÓ:
oé - oé oé, oé !!!! Ser del Barça és, el millor que hi ha !
I la nostra petita contribució:...
 |
| Imagineu-nos xiulant ! (treta d'aquí) |
Homenatge al Pep Guardiola
Ahir, tornant de casa la Sofia i la Roxanne vam veure això:
Estem neguitosos pel partit d'aquest vespre (tarda per nosaltres)!!!!
Pep i Rita
 |
| "el futur pertany als qui es desperten (d'hora)" |
Pep i Rita
dimecres, 23 de maig del 2012
Protestes a Mont-real
Avui la Judit ha fet una "cacerolada".
Protestava perque ho feien molts i molts veins... i protestaven perque el govern (de dretes) de Quebec s'ha empescat una llei (la llei 78, en diuen) que pretèn fer callar les protestes. El govern de Jean Charest, com el de Rajoy es pensa que pot acabar amb les protestes de la gent senzillament treient una llei que diu que és ilegal que més de 10 persones estiguin juntes, prohibeic manifestacions no comunicades a la policia i rstringeix la llibertat d'expressió, pel fet de reduir l'acció de piquets i les manifestacions prop dels centres d'ensenyament.
Ara Charest és el líder del Partit Liberal de Québec i abans ho era d'un partit que s'anomenava (agafeu-vos) Partit Progressiu Conservador... Com en Rajoy i tota la penya de dretes, la seva agenda és retallar serveis, i afavorir els rics reduint-los impostos. Res de nou al món. Treuen una llei (il.legal segons molts advocats) que genera molt més rebuix i sidral que no pas el que vol evitar. Ahir hi va haver a Mont-real una de les manifestacions més grans dels darrers anys... vam tenir l'helicòpter de la policia fent tombs damunt nostre molta estona... i avui estem sentit crits, petards i sorolls de policia desde fa estona... som prop del centre de la ciutat.
Són més rucs que el fang de fer orinals... aquests polítics de dreta... Han empitjorat, moltíssim la situació... però és que se'ls veu el llautó... volen prohibir drets, reduir drets de la gent. Això és el què els interessa. Com a casa nostra... les excuses econòmiques les aprofiten per imposar la seva ideologia restrictiva dels drets de la gent (excepte si la gent és molt rica).
I tot plegat per a què? Per acabar amb una protesta estudiantil que porta ja 100 dies, des del mes de Març. Els estudiants protesten per una pujada de taxes universitàries de 1700 dòlars en 7 anys. El govern vol portar les taxes universitàries al 17% del cost real, un número que es va pactar entre els polítics ja fa molts anys, quan Quebec va fer la Revolució Tranquil.la (ja us ho explicarem un altre dia, això). Com que durant molts anys no s'havien apujat les taxes, ara que ho volen fer es troben amb la protesta de molts estudiants... El cost de les universitats a Canadà no és lliure, sinó que està dins d'uns límits fixats per govern... a Québec surten per uns 2000 dolars anuals per curs, a Canadà per 3000-4000 i als Estats Units poden arribar fàcilment als 50000 dòlars. Aquests preus són per als residents, però per als de fora encara són més econòmics que els dels EUA, per això aquí on vivim, al "ghetto de McGill" hi ha tants estudiants americans.
És curiós, doncs, que es protesti tant per uns augments de preus que tenen certa lògica (i estaven als documents de la Revolució Tranquil.la). També són sorprenents algunes altres coses:
- els estudiants no van a classe des del Març. Però no és una vaga... perque legalment una vaga la fan els treballadors... es considera un "boicot".
- No és general, només un 30% d'estudiants la recolça, i només algunes de les associacions d'estudiants. Moltes facultats, com medecina, no en fan, de vaga.
- els estudiants podran recuperar les classes quan acabi el boicot. Cosa curiosíssima i que molesta sobremanera els professors de les facultats de ciències que, habitualment, organitzen el treball de camp entre el maig i el septembre, i les classes d'octubre a abril. Ara hauran de fer classe al mig de l'estiu. A mi em sembla increïble... si els estudiants fan vaga, han de perdre les classes... i si perden el curs... bé, és el preu a pagar per aconseguir alguna cosa... Però això de fer vaga, però ja em faran les classes quan l'acabem és surrealista.
- La veu cantant a la vaga la duen els estudiants de batxillerat que, entre altres coses, pensen que la universitat gasta massa diners en coses com ara la recerca!!!! i han provocat que s'hagin retallat els fons per al manteniment dels laboratoris i per a la compra d'aparallatge nou! Com deia un amic... què poden saber els estudiants de batxillerat del què és i fa la universitat?
I això em porta cap a dues reflexions...
• La universitat ha estat de sempre el temple del saber, el lloc on el coneixement es creava. La idea d'aquests estudiants lliga amb la dels gestors de Catalunya: Fem fora la recerca de la universitat... tanquem els laboratoris a l'estiu... sense aire acondicionat, ni serveis de neteja... això val molts diners i no es pot pagar... convertim la universitat en una escola de no res, una acadèmia com les d'anglès o mecanografia... paguem malament el professorat... no els fem fixos... omplim-los de reunions i burocràcies, no els permetem fer recerca...
Això és un camí perillossisim...
• Potser aquests de dretes no són tant rucs... potser tot plegat forma part d'un pla.. com que la dreta i els reaccionaris mai han pogut suportar la ilustració i el coneixement... anem a carregar-nos-ho tot... sóc un malpensat o potser tot està lligat?
Bé, us he enxufat un bon rotllo!!! prometo no tornar-ho a fer!
Pep
Protestava perque ho feien molts i molts veins... i protestaven perque el govern (de dretes) de Quebec s'ha empescat una llei (la llei 78, en diuen) que pretèn fer callar les protestes. El govern de Jean Charest, com el de Rajoy es pensa que pot acabar amb les protestes de la gent senzillament treient una llei que diu que és ilegal que més de 10 persones estiguin juntes, prohibeic manifestacions no comunicades a la policia i rstringeix la llibertat d'expressió, pel fet de reduir l'acció de piquets i les manifestacions prop dels centres d'ensenyament.
 |
| La mani d'ahir. Foto: Dave Sidaway / THE GAZETTE |
Són més rucs que el fang de fer orinals... aquests polítics de dreta... Han empitjorat, moltíssim la situació... però és que se'ls veu el llautó... volen prohibir drets, reduir drets de la gent. Això és el què els interessa. Com a casa nostra... les excuses econòmiques les aprofiten per imposar la seva ideologia restrictiva dels drets de la gent (excepte si la gent és molt rica).
I tot plegat per a què? Per acabar amb una protesta estudiantil que porta ja 100 dies, des del mes de Març. Els estudiants protesten per una pujada de taxes universitàries de 1700 dòlars en 7 anys. El govern vol portar les taxes universitàries al 17% del cost real, un número que es va pactar entre els polítics ja fa molts anys, quan Quebec va fer la Revolució Tranquil.la (ja us ho explicarem un altre dia, això). Com que durant molts anys no s'havien apujat les taxes, ara que ho volen fer es troben amb la protesta de molts estudiants... El cost de les universitats a Canadà no és lliure, sinó que està dins d'uns límits fixats per govern... a Québec surten per uns 2000 dolars anuals per curs, a Canadà per 3000-4000 i als Estats Units poden arribar fàcilment als 50000 dòlars. Aquests preus són per als residents, però per als de fora encara són més econòmics que els dels EUA, per això aquí on vivim, al "ghetto de McGill" hi ha tants estudiants americans.
 |
| Cacerolada ahir al barri de Saint-Laurent. Els estudiants porten un pin vermell per indicar per què fan l'acció. |
- els estudiants no van a classe des del Març. Però no és una vaga... perque legalment una vaga la fan els treballadors... es considera un "boicot".
- No és general, només un 30% d'estudiants la recolça, i només algunes de les associacions d'estudiants. Moltes facultats, com medecina, no en fan, de vaga.
- els estudiants podran recuperar les classes quan acabi el boicot. Cosa curiosíssima i que molesta sobremanera els professors de les facultats de ciències que, habitualment, organitzen el treball de camp entre el maig i el septembre, i les classes d'octubre a abril. Ara hauran de fer classe al mig de l'estiu. A mi em sembla increïble... si els estudiants fan vaga, han de perdre les classes... i si perden el curs... bé, és el preu a pagar per aconseguir alguna cosa... Però això de fer vaga, però ja em faran les classes quan l'acabem és surrealista.
- La veu cantant a la vaga la duen els estudiants de batxillerat que, entre altres coses, pensen que la universitat gasta massa diners en coses com ara la recerca!!!! i han provocat que s'hagin retallat els fons per al manteniment dels laboratoris i per a la compra d'aparallatge nou! Com deia un amic... què poden saber els estudiants de batxillerat del què és i fa la universitat?
I això em porta cap a dues reflexions...
• La universitat ha estat de sempre el temple del saber, el lloc on el coneixement es creava. La idea d'aquests estudiants lliga amb la dels gestors de Catalunya: Fem fora la recerca de la universitat... tanquem els laboratoris a l'estiu... sense aire acondicionat, ni serveis de neteja... això val molts diners i no es pot pagar... convertim la universitat en una escola de no res, una acadèmia com les d'anglès o mecanografia... paguem malament el professorat... no els fem fixos... omplim-los de reunions i burocràcies, no els permetem fer recerca...
Això és un camí perillossisim...
• Potser aquests de dretes no són tant rucs... potser tot plegat forma part d'un pla.. com que la dreta i els reaccionaris mai han pogut suportar la ilustració i el coneixement... anem a carregar-nos-ho tot... sóc un malpensat o potser tot està lligat?
Bé, us he enxufat un bon rotllo!!! prometo no tornar-ho a fer!
Pep
L'ós rentador
 |
| Un ós rentador, als jardins de Mont-Royal |
L'ós rentador (Procyon
lotor) és un mamífer de grandària mitjana, que viu al centre i
nord d'Amèrica. Es coneix també com a
mapache en castellà, "raccoon" en anglès i "raton laveur" en francès.
El seu hàbitat natural
són els boscos caducifolis i mixtes, tot
i que per la seva capacitat d'adaptació se'l pot trobar en hàbitats tan
diversos com ara terrenys muntanyosos o fins i tot àrees
urbanes, on sovint se'ls considera una molèstia. Poden mossegar i porten malalties, a més de ficar-se dins dels cubells d'escombraries a remenar.
 |
| Surten sobretot de nit |
Té una longitud corporal
de 40 a 70 cm i un pes de 3,5 a 9 kg.
És
omnivor, amb una dieta de prop de 40% d'invertebrats, 33% de plantes i 27% de
vertebrats. Se l'anomena ós rentador perquè té molta habilitat amb les mans i pot preparar el menjar remenant-lo amb els dits i si hi ha aigua ho fa posat-lo dessota l'aigua d'aquí el seu nom. |
| Mireu quines manetes... |
Ah! i duu una màscara com si fos un lladregot...
 |
| Goiteu-lo dins de les escombraries! (foto, Clara Ruiz) |
Els Tòtems
 |
| La sala de tòtems de museu |
Diumenge vam anar al Museu de les Civilitzacions d'Ottawa. Una de les coses que ens va impresionar més, va ser la Sala dels Totems indis...
Un
tòtem és un objecte, ésser o animal
sobrenatural, que en les mitologies
d'algunes cultures es pren com emblema de la tribu o de l'individu amb moltes característiques i significats. S'entén també com el principi o origen d'un determinat grup humà,
que es creu descendent d'aquest tòtem, animal, vegetal o objecte inanimat.
Generalment
es troben propers a la costa de l'oceà Pacífic d'Amèrica del Nord (Estats Units
i Canadà). Molts van ser creats per tribus nadiues com els Objiwa. Per les característiques durareres a la intempèrie, generalment
es feien de fusta de cedre.
El mot Tòtem vé d'"odoodeman" un mot de la llengua ojibwés que
significa "la seva familia, el seu clan".
A la part de dalt, molts d'aquests tòtems mostren un, dos o tres personatges que declaren el
rang o "status" del cap de la localitat. Representacions
d'animals són part important de cada escultura.
Les virtuts dels animals, com part de les creences nadiues hi surten sovint.
Tòtem
espiritual
Entre
algunes tribus indígenes i amerindies les qualitats dels animals reflecteixen o
reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. Entre alguns dels
animals reconeguts hi ha l'ós,
el falcó, el peix,
el bisont, o el teixó.
Aquests eren animals de gran importància.
Significats
A l'Amèrica del Nord
els tòtems no tenien significats religiosos. Els tòtems són símbol de pertinença a un grup. És una representació
esculpida en fusta i a vegades pintada. Pot tenir diversos significats:
Representen un animal símbol de la tribu,
com un blasó, en el cas d'un pal d'una casa que sosté una pota de la casa.
Els pals davant la façana d'una casa sovint presideixen les
cerimonies.
Expliquen una història, d'un personatge d'una família o d'un poble
quan el pal està situat a l'entrada d'un poble.
En una platja, donen la benvinguda als visitants (que venen pel mar)
Commemoren un antecesor mort.
Hi ha pals mortuoris per sostenir els cofres mortuoris situats
davant la casa.
També poden ridiculitzar o fer mofa a una persona que no ha pagat un deute. El març de 2007, els indis Tlingits van clavar un totem d'aquest tipus després de
la marea negra causada per l'EXXON Valdez.
Judit
- Els tòtems
m'han agradat perqué són peces antigues dels indis americans
- Tots els tòtems contenien dibuixos d'animals que per
els indis eren sagrats.
- Els totems
tenien una àliga dibuixada al damunt de tot perqué per els indis creien que era
un animal poderós.
- Es feien amb
troncs d'arbres i eines fabricades per ells mateixos.
Rita
Els tòtems són molt alts i els que no estan pintats
semblen els més antics. Els indis americans ho construien amb les seves eines i
un tronc d'arbre. |
| Una foto d'un tòtem al seu poble original |
M'han agradat perquè són molt alts.
Martí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)