Campus d'esports a McGill

La Rita amb la bossa del dinar

Aquests dies no tenim tantes entrades al blog perque fem el Campus d'Esports de McGill... Aquí us deixem amb un parell d'imatges del camp de futbol americà amb gespa artificial on fan les activitats...

En Martí anava disfressat de pirata, i te una samarreta superguai de McGill de color vermell. La Rita la té de color verd...

En Martí i els seus col.legues

Rita i Martí

El lacrosse

Imatges de les eines de jugar a lacrosse, tretes del
Museu d'Ottawa

Aquesta setmana anem a un campus d'esports. És el campus d'esports de McGill, la universitat anglòfona on el pare va estudiar fa molts anys.

Hi fem bèisbol, rugbi, natació, tennis, bàsquet, futbol, "dodgeball" (que és el nom que li donen al joc de matar), "ga ga ball" que ja us l'explicarem, i un esport molt xulo que s'anomena lacrosse.

Lliga professional. D'aquí.

EL lacrosse és un esport que ve dels indis. Es fa servir un pal amb una xarxa a la punta on es manté la pilota fins poder marcar un gol. Els pals s'anomenen "crosses" i d'aquí el nom de l'esport.

Indis jugant a una cosa semblant. Tret d'aquí

Els jugadors de veritat van equipats com els de rugbi... i és que els indis que el van inventar jugaven molt brut, i es dedicaven a estobar-se amb els pals. De fet, s'agafa la pilota amb la xarxa del terra (com si escombressis)  i es fa palanca amb el cos enviant-la tant lluny com es pugui... i si hi ha algú aprop reb un cop de crossa!

Es tracta de colocar la pilota, de mida de les de tennis, en una porteria una mica més gran que les d'hoquei. I s'hi val una mica tot, coms amb la crossa o amb el cos per evitar-ho.

Ara és esport nacional del Canadà, tot i que hi juga molta menys gent que a hoquei o fins i tot a futbol...

Rita

Ja n'estem farts! Necessitem una Llei 101

El cartell diu: "Llei 101. Bon dia, Aquí vivim en francès"

Acabem de llegir l'enèssim intent d'alguns espanyols per acabar amb el català. Crec que és el quart d'ençà que som aquí (incloses les bufonades del govern -incult- d'aragó i les manifestacions d'odi del Bauzà cap als ciutadans de les illes).

Així que he recordat la Loi 101, i he repescat aquesta foto que vaig fer diumenge passat, dia nacional del Quebec (Sant Joan).

La Loi 101 (o Carta de la Llengua Francesa) és el corpus legislatiu que van crear els quebequesos per poder viure en francès al Quebec. La llei diu que els ciutadans del Quebec volen fer que el francès sigui la llengua de l'ensenyament, la feina, les comunicacions, el comerç i els negocis. I per fer-ho s'obliga que tots els immigrants s'escolaritzin en francès, que el govern només emet documentació en francés (però tens el dret de rclamar-la en anglès i te l'envien) i que tots els rètols exteriors de totes les botigues i institucions han d'estar obligatòriament, i com a mínim, en francès. Només fa excepcions amb les llengües ameríndies, que reconeix van ser-hi abans que el francès.

Fixeu-vos en el "petit detall": com que Canadà és una democràcia, són els ciutadans del Quebec els que decideixen el que volen ser, i quina lei lingüística volen tenir. Si mai surten uns ciudadanos o semblants que treuen majoria a les urnes del Quebec i volen canviar la llei, doncs ho faran. Com que Espanya és el què és (una pseudodemocràcia), els ciutadans de Torrelavega, Torrejón de Ardoz o Navalmoral de la Mata (a quasi 1000 km de Catalunya), son els que decideixen el que s'ha de parlar a Catalunya. I així anem...

Necessitem una Lei 101 per poder viure en català a Catalunya. Fixeu-vos-hi: poder viure en català a Catalunya... (=poder viure en castellà a Castella, = poder viure en anglès a Anglaterra). O directament, la independència. Per sort sembla que els catalans ja se n'estan adonant...

Pep

De futbol, eurocopes i banderetes...

Deiem l'altre dia que molta gent que viu a Mont-real és nascuda a altres llocs. Això fa que tothom, qui més qui menys, tingui una mena de doble pertenència... el lloc on van neixer (o allà on van néixer els pares) i Canadà (o Quebec segons els gustos)...

Per tant, quan hi ha un aconteixement com l'Eurocopa, tothom treu la bandereta... Mireu, mireu les fotos!  S'ha posat de moda anar amb la bandereta damunt del cotxe.

Nosaltres també hem tret l'estelada... però es veu que Catalunya no hi juga en aquesta eurocopa... els catalans sí que hi juguen, però el nostre país, no! quines coses més rares que passen al món...


Pep

Aparcar a Mont-real...

Aquesta ja és més difícil. D'aquí.

Una de fàcil

Aparcar a Mont-real és un malsón... Hi ha molt poc aparcament i sempre de pagament. Al nostre barri, però, s'hi pot aparcar... sempre que interpretis els senyals. Per a la qual cosa necessites un parell de màsters... Guatieu, guaiteu...

D'entrada només es pot aparcar si tens el permís del carrer (els del num 141, p.ex.), però no sempre sinó que hi ha uns dies i hores on netejen el carrer. Hi ha unes fletxes que marquen els llocs on es pot aparcar i els llocs reservats per als que tenen el tíquet amb el número del carrer. Clar que mols cops no se sap cap on apunten les fletxes (a vegades, cap al cel!)

Aquesta és d'aquí

A més a l'hivern si hi ha neu, et fan treure el cotxe quan netegen el carrer... passa un cotxe amb un altaveu avisant, i dues hores després has de treure el cotxe!

Rita i limusina...

I ara imagineu-vos on es deu poder aparcar el cotxe que la Rita acaba d'aconseguir.... Com veieu, de petitet, res!

Una dent menys...

de les dues dents que tenia a dalt i que no hi havia manera que caiguessin, una va caure ahir, al campus d'esports de McGill, per culpa d'un cop de pilota...

Els angelets m'han portat un joc de cartes i m'han enviat un mail!

però`encara me'n queda una, de dent per caure... penja d'un fil... i com que a McGill fem: piscina, futbol, tennis, bàsquet, lacrosse, futbol americà, voleibol, hoquei, i alguna cosa més... Avui ens han donat una samarreta megaxula, de color vermell per mi, i verd per la Rita.

Martí

Ja som sis!

Acaba d'arribar el cosí Ferran. Ara som 6, una pila !!!!!!

Compte, que us veiem!

Sabieu que cada cop que mireu el bloc, nosaltres us estem veient des de l'altre costat????

Mireu d'aprop, i veureu la Rita i en Martí que us miren...

O sigui que ja cal que deixeu de fer la cara de babaus que esteu fent, i que us pentineu abans de mirar el bloc, que ho estem veient!!!!

El remolí del Niàgara

El remolí

   "The Niagara whirlpool" és un remolí natural que es forma en el riu Niàgara en la frontera entre els EUA i el Canadà, més enllà de les cascades. Té 38 m de profunditat. L'aigua vé de la dreta de la foto, i enlloc de marxar pel fons, fa el remolí que veieu a l'esquerra...

La cabina

Es considera que es va formar fa 4.200 anys degut a l'erosió del mateix riu. Durant el periode de la post-glaciació, la gran quantitat d'aigua que portava el riu arrossegava tantes roques i sediments que va fer cambiar el riu de direcció. Com a resultat d'aquest canvi l'aigua passava ràpidament provocant turbulències que al llarg del temps han format aquesta banyera.

Hi ha un telecabina que travessa el whirlpool.

Rita

Les fonts de Mont-real

Ahir vam descobrir unes fonts, a la Place des Arts, que surten del terra. Estan situades arran de terra perquè els nens puguin  passar entremig d'elles i acabar tots xops. És a dir, serveixen per refrescar l'ambient i les persones. Ahir, el Martí i jo ens vam mullar molt moltíssim. Aquest migdia anirem un altre cop a refrescar-nos (amb banyador i tovallola)perquè fa una calor de mil dimonis. 


A la plaça on són s'hi fan els festivals d'estiu, com ara el Festival de Jazz que comença la setmana vinent
Us deixo amb les fotos:

 

Rita

Les províncies de Canadà

Les províncies

Canadà té dotze  provincies. Es diuen aixi:

Ontario, Nunavut, Yukon, Northwest  Territories, Alberta, Newfoundland and Labrador, Saskatchewan, Prince Edward Island, British Columbia, Manitoba, New  Brunswick, Nova Scotia i Quebec.

N'hi ha de molt  grans com Nunavit  que ocupa el 20% de Canadà i de molt  petites com Prince Edward Island, que ocupa tan sols el 0'06% de Canadà.

Jo visc a Quebec, he visitat Ontario i anirem de vacances (toquem fusta) a Alberta i a British Columbia. A  mi m'agradaria anar a Nunavut per veure els ossos polars i les belugues.

Cada província té una matrícula diferent. Estem fent colecció de les matricules de les diferents provincies. A veure si a finals d'octubre les hem trobat totes. Aquí en teniu unes quantes:

Martí

Els Amish

Tota la família

Resulta que vam trobar una pila d’Amish a les cascades del Niàgara i jo em pensava que eren actors que anaven a fer una actuació com els de l’"Upper Canada Village" !

Un home jove però casat

Són un poble que defensen la vida senzilla i el pacifisme. Creuen literalment en el nou Testament. Són predominantment suïsos i molts parlen llengua alemanya.

Una parella grans

Tots els nois van vestits amb camisa llisa clara i de màniga llarga. Han de portar pantalons llargs de cotó negres o foscos amb uns tirants elàstics, sense cinturons. Van tots amb el mateix tallat de cabell i un barret de pagès. Abans de casar-se no poden portar barba i després de casar-se només poden dur barba sense bigoti. Les dones han d'anar amb vestit llarg de màniga llarga, mitges de cotó negre, sabates negres. No es tallen mai el cabell i se'l recullen sempre sota una còfia de color blanc. No porten joies ni res per lluir.

Dos que sí i dues que no

Viuen del què fan ells mateixos, que vol dir que no compren massa coses. Que ells es fan la roba, el pa, les conserves i tenen les seves botigues per comprar els estris que no es poden fer.

Un noi i una noia joves

Només es poden casar amb persones Amish i quan una parella es casa tot el poble es posa d'acord per construir-los la casa.

Noies

No tenen electricitat, fan servir espelmes. No tenen cotxes ni res de motor que els ajudi a les feines del camp. Això sí, van anar tot el poble a visitar les cascades del Niàgara i el pare va veure que van pagar amb tarja de crèdit!!!

A mi em semblen divertits perquè xoca molt veure'ls enmig de tots els turistes i més amb la roba tan xula que hi ha, que vagin tan senzills i tapats a l'estiu !!!

Rita

El llac d'Ontàrio i els Grans Llacs

de dalt la CN Tower, mirant al llac Ontàrio

Toronto està a la vora del llac Ontàrio. El llac Ontàrio és el més petit dels grans llacs. El més gran és el Superior,  té 83.000 Km², després hi ha el llac Huron amb 58.00 Km² i el Michigan amb 57.300 Km².

Els dos més petits són l'Erie amb 21.900 Km² i el d'Ontàrio amb 18.760 Km².

Perque us feu a la idea, 1 Km² és igual a 200 camps de fútbol.

Dos que es banyen al llac

Són llacs molt grans i des d'una banda no es veu l'altra i tampoc des de dalt la CN Tower no veiem l’altra banda. Sembla un mar i fins i tot  hi ha platges de sorra on s'hi banya la gent. El llac d'Ontàrio té una profunditat màxima de 244 metres , tan com molts dels gratacels de Toronto.

Aquests llacs són molt importants perque contenen el 18% de tota l'aigua dolça de la Terra. I a més s'hi navega molt, es transportaven tot tipus de mercaderies des d'Europa i Àfrica per vaixell. Entraven pel Golf de Sant Llorenç fins a Mont-real i d'allà a les diferents ciutats de les vores dels llacs.

Oca del Canadà (Branta canadensis), al llac

els grans llacs. L'Ontàrio és el de color blau més intens. Imatge
treta d'aquí.

Des del llac Superior , que és el que està més alt, l'aigua va cap al llac Michigan i al llac Huron. Llavors l'aigua se'n va cap al llac Erie i des d'allà va cap a les Cascades del Niàgara. Al riu Niàgara es forma un remolí o “whirpool” que porta l'aigua cap al llac Ontàrio. Del llac Ontàrio va cap al riu Sant Llorenç, que passa per Montreal i va a parar a l'oceà Atlantic. La diferència d’alçada entre el Superior i l’Erie és de 10  metres, i entre l’Erie i l’Ontàrio és de prop de 100 metres, que corresponen sobretot al salt de les catarates del Niàgara (50 m).

Martí

Els indigenes americans

El 21 de juny es celebra per tot Canadà el dia de les nacions autòctones o dia dels indigenes. Està escrit a la Constitució canadenca.

Mapa de les nacions del Canadà. D'aquí.

Un fet sorprenent és que a Canadà hi conviuen moltes diferents nacions. Només a la regió del Quebec n'hi ha 11 que pertanyen a antics pobles de les primeres nacions. Els inuits, els Algoquins, els Atikamekw, els Cris, els Hurons, els Micmac, els Mohawk, els Montagnais, els Naskapis....
Normalment les nacions autòctones es divideixen en 7 grups (Inuits, Nacions del Subàrtic, Nacions de Caçadors dels boscos de l'Est, Nacions de grangers dels boscos de l'Est, Nacions de la Plana i Nacions del Nor-oest). Al Quebec hi ha nacions Inuits, nacions del Subàrtic (com els Montagnais, els Cris i els Attikamekw), una pila de nacions de Caçadors dels boscos (entre elles els Algonquins, els Micmac, els Ottawa, els Ojibwa...) i algunes nacions de Grangers dels boscos de l'est (com els Mohawk).

La penya amb una escultura d'un indi que vam trobar a
Ottawa... (dedicada a l'avi Miquel!)

Actualment hi ha algunes tradicions canadenques que s'han escmpat pel món i que tenen el seu origen en les nacions indies:
- El lacrosse és un esport d'equip inventat pels autòctons i hi ha historiadors que parlen de que és l'esport predecessor de l'hoquei.

- Els indigenes varen ser els primers a inventar el xiclet a partir de reïna i saba d'arbres.

- Sabieu que els aborigens van inventar les raquetes de neu per desplaçar-se per la neu més ràpid. Les construiren amb diferents formes segons si les necessitaven per caçar, portar càrrega, fer marxes llargues o segons les condicions del terreny. Les construien de fusta i amb cordills de cuir i s'anomenaven babiches.

Dues canoes dels indis de l'Oest retratades al Museu d'Ottawa

- Els inuits s'havien fabricat unes ulleres per protegir-se del sol fetes a base de ossos i banya de cèrvol i de dents de morsa, les quals només deixaven passar un petit fil de llum per veure-s'hi.

- Els autòctons coneixien els efectes de l'aspirina fa molts anys perque utilitzaven extracte de salze, d'on encara es treuen actualment els principis actius per fer certs analgèsics.

Una escultura d'un caiac inuit feta en ivori d'ullal de morsa 

- Sabieu que el caiac és una invenció inuit. Perfilada i lleugera, era una embarcació monoplaça rapida i manejable. Concebuda per caçar mamifers marins als mars artics.

- La canoa també és d'origen amerindi. Fabricat tradicionalment amb escorces d'arbre i resines. Feta per portar persones o coses a través dels rius i prou sòlida com per superar els ràpids o zones poc profundes

- Els autòctons van compartir la seva saviesa ancestral amb els nouvinguts, com en el cas de l'escorbut en què feien un xarop de fulles i escorça de pi o d'avet per gaurir l'escorbut, ja que són riques en vitamina C.

Properament us anirem exlicant més coses d'aquests pobles.

Judit

Les Cascades del Niàgara

Catarata de ferradura

El dissabte 16 de juny vam anar a les cascades del Niàgara. Ens ho vam passar molt bé. Les cascades estan situades a la zona oriental de l'Amèrica del Nord, a la frontera entre EUA i Canadà. Les més grans són les canadenques que les anomenen Horseshoe falls (cascades de ferradura) i les de EUA les anomenen  Rainbow falls (cascades de l'arc de Sant Martí) i les més petites es coneixen com Bridal Veil falls (vel de núvia).

Els indis Iroquois les van descobrir fa molts anys, i les anomenaren Niàgara que vol dir "trò d'aigua" . Més tard els colonitzadors europeus les van redescobrir. El conjunt de cascades tenen el cabal d'aigua més gran del món. Porten 5720 m³ per segon però a l'estiu es reduix a 2832 m³ per segon.

La caiguda de les cascades només tenen 50 mt d'alçada.

de ben aprop

Els colors de l'aigua de les cascades són; el blau, el verd maragda i el blanc. Però els colors més bonics són els de l'arc de sant Martí que apareix sovint a través de la boira d'aigua que generen les cascades.

Hi ha una anècdota que explica un miracle que va passar a les Cascades del Niàgara. Comença així:

de dins

Una familia anava en vaixell pel riu, van tenir un accident i els nens van caure a l'aigua. La filla gran la van rescatar abans d'arribar a les cascades. Però el nen petit d'uns 7 anys, va ser arrossegat pels ràpids del riu fins a les cascades i va caure. Només duia banyador i salvavides. Miraculosament va sobreviure a la caiguda i un vaixell de turistes que navegava fins al peu de la cascada, el va rescatar amb vida!

Ben molls!

A mi em van semblar impressionants, perquè eren molt grans i amples, per la força de l'aigua, per la boira que generaven i per la quantitat de gent d'arreu del món que les visitaven!!!  Em van sorpendre veure un munt de gent de cultura Amish (us ho explicarem properament), perquè jo pensava que anaven disfressats per fer una obra de teatre de la història del Canadà. Sort que els pares m'ho van explicar. I també em va agradar quan ens vam posar ben bé a dins, al darrera, de les cascades... hi vam anar per un túnel fet a la roca! Això si, vam quedar ben xops.

La història del nen que us expliquem

Rita

Les millors imatges del cap de setmana...

Molt millors que les fotos del papa!

R & M

La CN Tower, segons en Martí

I les cascades, segons la Rita

i aquí teniu el paio que va creuar les catarates fent funambulisme. Es diu Nik Wallenda...

Foto treta d'aquí