L'American Black Bear (Ursus americanus)

L'òs que vam veure, creuant la carretera

L'ós negre americà és el més comú a Canadà. Es pot trobar per tot el país, des de les costes atlàntiques a les pacífiques i en les diferents províncies. Avui en dia l'espècie és protegida i es considera que n'existèixen més de 600.000 individus en tot el continent nord-americà.

La coloració varia molt entre els individus. S'ha trobat una població d'óssos americans de color blanc a una illa de British Columbia. El que vam veure era ben ben negre.

Característiques:

A quatre potes te una longitud entre 150-180 cm. i una alçada de 75 a 90 cm a l'espatlla. Quan es posa dempeus pot arribar a fer 2,10 cm. Les femelles són un 30% més petites i poden pesar de 40 a 180 kg. Els mascles poden pesar de 115 a 300 kg, tot i que hi ha registres de mascles de fins a 365 kg i 240 cm.

Amb la llengua fora, i la orella marcada

Les cries solen pesar entre 200 i 450 gr després de néixer.

Tenen els ulls petits, les orelles arrodonides, el musell allargat, un cos gran i una cua curta (12-13 cm). Té un excel.lent sentit de l'olfacte.

Camina arrossegant les potes, típic de la manera de caminar dels plantígrads perquè té les potes del darrera més llargues que les del davant.

Generalment prefereix viure a les zones boscoses i d'arbustos però també viuen a les faldes dels turons o a les muntanyes, a zones pantanoses, a zones cremades, a zones riberenques, a camps de conreu, i, de vegades, a pendents d'allaus.

Adéu !!!!!

Habitualment, hivernen en caus foradats dels arbres, sota troncs o roques, a les riberes dels rius, a coves, clavegueres o en depresions. Els ossos hivernen sense deixar d'estar alerta, ja que no disminueixen la temperatura. Les femelles donen a llum i alleten durant l'hivern.

Als inicis de la primavera, quan surten de la hivernació s'alimenten de carronya d'animals morts, els nous brots de moltes plantes, farratge de petits turons. A mesura que l'estiu avança es van traslladant a les vessants nord i est i a les elevacions més altes. Escapa del perill pujant als arbres o fugint pels boscos o rius.

Reproducció:

Les femelles poden donara a llum cada dos anys, a partir dels 3 o 4 anys, quan ja són madures. L'aparellament se sol donar durant l'estiu  i els embrions no es comencen a desenvolupar fins a l'hivernació. El seu desenvolupament és de 60 dies aprox. Però si la femella no té una bona nutrició no es desenvolupen.

Les cries neixen entre gener i febrer, són molt petites, pesen al voltant de 275 i 380 grams, són cegues, gairebé no tenen pèl i estan indefenses. Quan la mare percep el perill, esbramega a les cries perquè pugin a un abre alt. Les cries s'independitzen durant el seu segon estiu (quan tenen aproximadament un any i mig).

Dieta:

Els óssos negres són omnívors amb una dieta que inclou plantes, carn i insectes. La seva dieta està formada aproximadament en un 10-15% per matèria animal. Concretament menja salmons, altres peixos, truites, glans, gerds, vespes, abelles i tèrmits entre altres.

Rita i Martí