L'òs que vam veure, creuant la carretera |
L'ós negre americà és el més comú a
Canadà. Es pot trobar per tot el país, des de les costes atlàntiques a les
pacífiques i en les diferents províncies. Avui en dia l'espècie és protegida i es
considera que n'existèixen més de 600.000 individus en tot el continent
nord-americà.
La coloració varia molt entre els
individus. S'ha trobat una població d'óssos americans de color blanc a una illa
de British Columbia. El que vam veure era ben ben negre.
Característiques:
A quatre potes te una longitud entre
150-180 cm. i una alçada de 75 a 90 cm a l'espatlla. Quan es posa dempeus pot
arribar a fer 2,10 cm. Les femelles són un 30% més petites i poden pesar de 40 a 180 kg. Els mascles poden pesar de 115 a 300 kg, tot i que hi ha registres
de mascles de fins a 365 kg i 240 cm.
Amb la llengua fora, i la orella marcada |
Les cries solen pesar entre 200 i 450 gr
després de néixer.
Tenen els ulls petits, les orelles
arrodonides, el musell allargat, un cos gran i una cua curta (12-13 cm). Té un
excel.lent sentit de l'olfacte.
Camina arrossegant les potes, típic de la
manera de caminar dels plantígrads perquè té les potes del darrera més llargues
que les del davant.
Generalment prefereix viure a les zones boscoses i d'arbustos però també
viuen a les faldes dels turons o a les muntanyes, a zones pantanoses, a zones
cremades, a zones riberenques, a camps de conreu, i, de vegades, a pendents
d'allaus.
Adéu !!!!! |
Habitualment, hivernen en caus foradats
dels arbres, sota troncs o roques, a les riberes dels rius, a coves,
clavegueres o en depresions. Els ossos hivernen sense deixar d'estar alerta, ja
que no disminueixen la temperatura. Les femelles donen a llum i alleten durant
l'hivern.
Als inicis de la primavera, quan surten
de la hivernació s'alimenten de carronya d'animals morts, els nous brots de
moltes plantes, farratge de petits turons. A mesura que l'estiu avança es van
traslladant a les vessants nord i est i a les elevacions més altes. Escapa del perill pujant als arbres o
fugint pels boscos o rius.
Reproducció:
Les femelles poden donara a llum cada dos
anys, a partir dels 3 o 4 anys, quan ja són madures. L'aparellament se sol
donar durant l'estiu i els embrions no
es comencen a desenvolupar fins a l'hivernació. El seu desenvolupament és de 60
dies aprox. Però si la femella no té una bona nutrició no es desenvolupen.
Les cries neixen entre gener i febrer, són
molt petites, pesen al voltant de 275 i 380 grams, són cegues, gairebé no tenen
pèl i estan indefenses. Quan la mare
percep el perill, esbramega a les cries perquè pugin a un abre alt. Les cries
s'independitzen durant el seu segon estiu (quan tenen aproximadament un any i
mig).
Dieta:
Els óssos negres són omnívors amb una
dieta que inclou plantes, carn i
insectes. La seva dieta està formada aproximadament en un 10-15% per matèria
animal. Concretament menja salmons, altres peixos, truites, glans, gerds, vespes,
abelles i tèrmits entre altres.
Rita i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada