El llac del color dels ulls de la mare

Els llacs d'aquesta regió són impressionants i cadescun té un color diferent. Vam anar al Llac Emerald (llac Maragda) per comprovar si era cert que tenia el mateix color que els ulls de la mare.

I sí, nois, sí !!!!   Mireu-lo!!!

L'Estel també volia venir

Vam llogar una canoa el pare, la Rita i el Martí i vam estar fent tombs mentre l'Estel i la mare es remullaven i tiraven pedres a l'aigua. És molt xulo anar amb canoa... feiem com si fossim indis als quals ens perseguien els dolents... i feiem carreres amb altres canoes sense que ells ho sabessin! I quan teniem calor, ens remullavem amb l'aigua que estava molt freda.

Per cert, per als biòlegs i geòlegs interessats, a dalt de tot de la muntanya i mirant al llac hi ha el lloc de Burgess Shale, extremadament interessant en termes geològics i de l'evolució.

Pep

L'equip, dalt de la canoa. El Martí la fa tirar cap a la dreta...

Les cascades Takakkaw, al Yoho Park

Un matí vam deixar l'eix de les Rocalloses per baixar cap a una vall que ens van dir era molt bonica, la del Yoho Park.

Dit i fet vam pujar un coll i avall fa baixada. Ës la vall per on passa el tren, i baixa tant de cop, que el tren no ho podia aguantar i es van inventar un trajecte en el qual el tren fa un vuit per dins la muntanya: el veus desaparèixer per un túnel i torna a aparèxier per un altre túnel una mica més amunt. Els forats dels túnels es veien des de la carretera.

 El primer que vam anar a veure va ser les Cascades Takakkaw, que són ben espectaculars. Tenen uns 384 metres i l'aigua cau desd'una glacera molt important que hi ha ben bé al damunt, i ho fa fent dos grans salts. Takakkaw és un mot d'origen Cree que vol dir: "és magnífic!"

Després vam creuar un riu espectacular, de color totalment blanc, que baixava de la glacera que hi havia al final de la vall. Vam caminar un parell d'hores per la vall fins a unes altres cascades, ben boniques també.

Vam acabar el matí amb el pare perdent les ulleres... si algú les troba, són d'ell !!!!

11 de setembre del 2012

Nosaltres no hi podrem ser, però treurem l'estalada al carrer.

Vosaltres, no hi falteu !!!!!!

Els "grans" comentaris de la Rita

(1) Enmig d'els camps de cereal de Montana, el pare es queixa que sempre hi ha una curva immediatament després del canvi de rasant. La Rita va, i diu:

-"Pare, no et queixis. Així és Estats Units, una recta i una curva grossa!"

(2) La Rita es clava una estella en posar la mà als mànecs dels camins de Yellowstone. Va i diu:

- "La fusta m'odia".

(3) A casa, després de sopar:

- "Mare, com ens repartim la feina?", la mare contesta: "Vosaltres mateixos, sou un equip, no?", i la Rita diu:
- "Però tu ets l'entrenadora de l'equip!"

L'aniversari del meu pare

50!!!

A les tres de la tarda del dia 11 d'agost vam felicitar el pare per l'aniversari. A Catalunya  ja eren les dotze de la nit del dia 12 i ja va començar a rebre missatges al mòbil. I és que era un dia molt important, feia 50 anys. Erem a Vancouver, a l'Aquàrium.

A l'hora de sopar li vam preparar una mini festa familiar, amb pastís i  banderoles, tovallons i espelmes de 50 anys. I, a més, una cançó que feia dies que teniem preparada.

Feia així:

                  CANÇÓ DELS 50 ANYS

Aquest any és especial, en Gasol ja s'ha fet gran (bis)

2012 ha arribat, el mig segle és realitat(bis)

AIAIAI que això no és cap brooooma

AIAIAI les canes no marxaran.(bis)

Els viatges arreu del món, i reunions qui sap on (bis)

Al mac sempre enganxat, i el gimnàs ben oblidat (bis)

Ens has dut al Canadà, pels 50 celebrar(Bis)

El teu somni realitzat, Yellowstone hem visitat (bis)

El Martí i la Rita cantant la cançó

AIAIAI que això no es cap brooooma

AIAIAI les canes no marxaran.(bis)

Mal de caps no faltaran, paletes, deutes, ja veuràs(bis)

una casa gran tindràs, i de llibres l'ompliràs (bis)

Ara mira al futur, tot plegat està fotut (bis)

Però nosaltres encantats, seguirem al teu costat (bis)

AIAIAI que això no és cap brooooma

AIAIAI cal seguir lluitant !!!(bis)

 Música d'en Ramon-Roma (la cançó de la classe malalta)

Els pares brindant

Es va emocionar molt amb la cançó i a finals del dia 12 estava molt content pels mails, trucades, whatsapp, missatges al mòbil i al facebook de la familia i amics que vau pensar en ell.

Ah! i el regal dels 50 anys va ser súper guapo. Una mandolina!!! Bé, se la va pagar ell i la va triar ell... però nosaltres hi vam col.laborar...

Aquí el teniu bufant les espelmes que la Família Martí-Casas li van enviar Expréss per celebrar-ho amb tota la pompa. Gràcies família.

Rita

Així li va quedar la cara al pare quan es va

 adonar que en feia 50, d'anys!!!

Vancouver

La bandera de British Columbia

El dia 9 d'agost vam arribar a Vancouver i va ser difícil perquè vam trobar l'autopista d'entrada colapsada. Vam estar dues hores per fer 10 km !!! I és que, a Vancouver aprofiten l'estiu per fer obres a les carreteres i autopistes. Dels 4 carrils només n'hi havia dos d'oberts.

Un tramvia

Vancouver és la ciutat més gran de la Colúmbia Britànica i l'oest canadenc, tot i que només té 600.000 habitants. Però, si comptem tota l'àrea metropolitana té més de 2 milions d'habitants. Per tant, és la tercera àrea més poblada del Canadà. Va ser la seu dels Jocs Olimpics d'hivern del 2010.

L'espanyol J.M. Narvaez va ser el primer europeu que va explorar la zona l'any 1791. Tanmateix, el nom de la ciutat el va posar el britànic George Vancouver que el va acompanyar l'any següent a explorar la zona.

La família dalt del tren (foto de la Rita)

Hi ha una de les illes que es diu Catala Island en  honor del missioner català Fra Magí Català.

Nosaltres vam passejar pel Downtown i com sempre vaig gaudir molt dels gratacels. El més alt de Vancouver està situat al 21è de la llista dels més alts de Canadà, amb 201 metres. Una altra cosa que també em va agradar van ser els tramvies, el pare va fer algunes fotos. Aquell dia també vam visitar el parc Stanley i l'Aquari que ja us explicaré en un altre post.

Aquella nit vam sopar menjar japonès i estava boníssim.

Martí

Gent, al carrer

Gratacels

El pont que porta a l'altra banda del riu

El Mont Robson, el més alt que vam veure

La cara Nord amb la glacera, la cara oest i el Berg Lake.
Foto treta d'aquí.

El dia que vam marxar de Jasper per anar cap a Vancouver vam veure una muntanya impresionant: el Mount-Robson.

El Mount-Robson és la muntanya més alta de les "Canadian Rockies" i té 3.954 m.

Els primers habitants de la zona l'anomenaven Yuh-hai-ha-kun o  "La Muntanya de la carretera en espiral". Per la cara que la vam veure és ben espectacular. No hi ha cap via fàcil per pujar-la, i diuen que té una taxa d'èxit de només el 10%. Nosaltres li vam veure la cara Sud, però el més espectacular és la cara Oest (molt vertical) i la gran glacera que baixa al Nord fins a un llac (Berg Lake) que ha de ser xulíssim... Hi anirem quan siguem grans.

Rainbow range és el nom del grup de muntanyes on està situada i és de les Rockies, el que queda més a prop de la costa de les Canadian Rockies.  D'esquerra a dreta : Whitehorn Mountain, Valley Of A Thousand Falls Mount Robson, Resplendent Mountain.

La cara Sud que vam veure nosaltres

No és ni de lluny la muntanya més alta del Canadà. Al Yukon, i a la frontera amb Alaska, hi ha una colla de muntanyes amb quasi 6.000 m. La més alta és el Mount Logan (5959 m). Fins i tot si descomptem aquestes muntanyes (anomenades St Elias), encara n'hi ha una dins de British Columbia (al Nord, a la costa), que es diu Mt. Waddington i la supera per poc (4.019 m).

Rita

El Coiot

Un coiot. La imatge l'hem treta d'aquest blog.

El coiot és un mamífer que pertany a la família dels cànids, el seu nom en llatí, Canis latrans vol dir "gos lladrador". Es troba per tota l'Amèrica del Nord i Central.

Morfologia

Mesura menys de 60 cm d'altura. Pesa entre 10 i 25 kg, amb 15 kg de promig. El seu color varia des del gris fins al canyella, de vegades amb un tint vermellós. El que vaig veire jo era com una guineu una moca grossa. De fet al començament ens vam pensar que era una guineu.

Les orelles i el musell semblen llargs en relació al seu cap. Es diferencia del llop gris perquè és més esvelt i té la cua més espessa i ampla. És molt prim i sembla desnodrit.

Foto de Rebecca Richards

Aparellament

S'aparella per tota la vida i ho fa al mes de febrer. Tenen de 4 a 6 cadells per ventrada i solen parir a la primavera, entre abril i maig. Els petits aprenen a caçar quan tenen entre 2 i 3 mesos.

Nutrició

Són omnivors. Mengen mamífers petits, mussaranyes, talpons, i conills petits. També insectes, fruites, herbes i altres vegetals.

Curiositats

Els seus lladrucs són característics i semblen xiscles. És més fàcil sentir-lo que veure'l però jo el vaig veure i no pas sentir!!!

Però el pare no va ser capaç de fer-li una fotografia...

Martí

Els bolquers són més cars

Coooooooom?????????

Que apujaràs el preu dels bolquers????  Rajoi! que ets un carallot! Què haurem de fer, ara? Dur els bolquers cagats més estona? O vols que els guardi tots, els cagats, i te'ls enviï a la Moncloa per Seur o WorldCourier??????????

Que no tens diners? Jo diria que tu en tens més que els demés... diuen que encara cobres d'una feina que fa 20 anys que no fas...  Però nosaltres, els nens i nenes de bolquers dels països catalans (NiNBPC), tenim una pila de solucions. I ep! te les oferim totes sense cobrar (és una assessoria com de les de l'undargarin però sense cobrar-la a preu d'or:

Tiranu, vés a fer-li pam-pam al culet del rajoi!

Aviam: i si apuges l'iva de les pistoles al 60%? i si deixes de comprar avions de guerra per a una guerra que ens neguem a fer contra ningú? I si apuges l'iva dels 4x4 de luxe al 80%? I els rellotges de més de 200 euros els hi carregues 200 euros més d'impostos. I a les marques de luxe, també. I si elimines tot l'exèrcit?(la gent que hi treballa es pot dedicar a netejar boscos i apagar focs). De maneres de solucionar-ho n'hi ha moltes i no cal pas que ens toquis el que no sona a nosaltres.

Ho has entès? O hem de venir a fer-te pam pam al culet???


L'Estel.

El grizzly

La guarda del Parc i la pell d'òs

El grizzly bear no el vam veure. Bé sí. En vam veure un de mort, que ens l'ensenyaven els guàrdies del Parc. Es veu que es dediquen a esperar que passi el tren carregat de llavors de cereal que vé de Saskatchewan (la línia travessa el parc) i de tant en tant un ós és aixafat pel tren...

L'urpa de grizzly i la d'òs negre

Els guardes ens van ensenyar una pota d'ós negre i una de grizzly. La d'ós negre té les ungles més petites (esquerra de la foto), doncs les utilitzen sobretot per enfilar-se als arbres. La de grizzly té unes ungles molt més llargues, doncs les fan servir per fer forats a terra i desenterrar arrels i insectes.


Pep