ja som al Wild Rose Country!

Ja som a Calgary. El viatge ha anat molt bé. Dos avions i 5 horetes, però com que hi havia pantalles de video personalitzades a cada seient, cadescú ha mirat la peli que volia i tots ben entretinguts. Tampoc s'ha perdut cap maleta i els de l'Hotel ens han vingut a buscar. L'Hotel està enmig d'enlloc com sempre a Nordamèrica. Però aquí ens vindran a buscar els de les caravanes i a més l'Hotel té piscina amb un mega tobogan recargolat que és una passada! Hem anat a sopar a un hotelet peruà... i ara ja són les 9, encara és clar i estem morts de son! ens hem llevat a dos quarts de sis, i aquí van dues hores endarrerits. Au, fins demà!

Cap a l'oest falta gent!

Ens n'anem uns dies a l'oest! Si no veieu missatges és que no hi ha connexions d'internet. us ho explicarem tot quan tornem !

la Family

Llac Memphremagog

Ahir vam ser convidats a un "cottage" al Llac Memphremagog, un dels llacs més grans del Sud del Quebec. Fa vint anys jo hi treballava, a l'altra banda... I travessavem la frontera amb els US quan volíem (la frontera és al mig del llac). Ara, amb la conya de la seguretat ja no es pot pas fer.

Ens van convidar en Jaap i l'Evelyn. El Jaap era el supervisor del meu postdoc. Ara ja està retirat però com que tenen néts de l'edat dels nostres els va agradar convidar-nos.

A la taula juguem amb un joc que ens van ensenyar i del qual no recordem el nom, però que s'assemblava al Carrom o al que els americans anomenen Table Shuffleboard.

 Pep

Mireu quines cares!

Al Festival Juste pour Rire hi havia una màquina de fotomaton per fer-nos fotografies. I diversos dies hi vam anar. Mireu, mireu!!!

El ninot d'abaix és el del Festival, i La Presse és un dels diaris de Mont-real, que paga el muntatge...

Comiat com cal

En Ferran ha marxat i hem decidit fer-li un esmorzar canadenco-americà com cal: ous ferrats, bacon fregit amb xarop d'erable, suc de taronja, pancakes amb xarop i gerds.

 No es pot queixar !

La family.

Castells de focs!

A vegades penso que la gent de la ciutat de Mont-real són bastant espavilats.

No fan un castell de focs com fem nosaltres per la festa major, no... Fan un concurs. Amb la qual cosa, cada estiu tenen entre 8 i 10 sessions de castells de focs. Amb la idea del concurs, els participants que venen de tot el món, fan el possible per fer el millor castell  (i així que se'ls contracti a molts llocs). I probablement a la ciutat els castells amb les darreres novetats els surten més barats del compte. és una mica com el Mercat de Música Viva de Vic o el d'espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa...

Enguany hi han participat empreses de Suïssa, Canadà, Grècia, França, Itàlia, Estats Units, Japó, de Portugal... fan els castells a una illa del Sant Laurent, a costat del Parc d'atraccions. es pot pagar per veure'ls d'aprop, però des de la banda de la ciutat que dona al riu es veuen la mar de bé. I hi ha una estació de metro a uns 300 metres. I a més ens van donar un passi nocturn gratuït pel metro durant tot l'estiu. O sigui que oli en un llum i cap al Castell d'ahir vam anar.

Com a país ben civilitzat, fins i tot se sentia la música bé allà on erem (havien posat altaveus). I malgrat que erem una gentada, el metro ens va absorbir perfectament bé. Us deixem amb algunes imatges que vam prendre del Castell de Portugal. A mi em van sorprndre els colors: carbassa, verd, lila... colors que no era conscient d'haver vist als focs...

S'ha de dir que a l'estel li van semblar ben poc interessants, i als 5 minuts ja feia que no amb el cap, que això a ella no li impressionava!

La gent grava els focs i els posa a youtube, i també tenen plana de facebook amb les millors imatges... suposo que millors que les meves.

Pep

Vive le Québec libre!!!

Tal dia com ahir de l'any 1967, Charles de Gaulle, president de França va pujar al balcó de l'ajuntament de Mont-real, i va cridar "Vive le Québec libre!", amb especial ènfasi a la paraula "libre". De Gaulle era a Mont-real per visitar l'Exposició Universal del 67. I el fet que cridés això a la gentada acumulada a la plaça es va entendre com un suport explícit a la independència del Quebec.

De Gaulle, tot i ser el cap d'un estat, no va voler visitar Ottawa, la capital del Canadà, sino que va arribar a Quebec directament, en una altra mostra de suport als quebequesos, aleshores bastant empipats amb el govern de Lester Pearson. Es va muntar un bon pollastre diplomàtic i la frase de de Gaulle ha quedat gravada a la petita història del Quebec.

És un bon dia per recordar aquests fets. EL dia en que Catalunya ha hagut d'anar a Madrid a demanar que, sisplau, ens deixin una part dels NOSTRES diners per a que poguem pagar el deute. I ens els deixaran però "compte amb què els gastem". El dia que, potser, s'ha avançat cap a la independència, malgrat el pallasso que mana al PSC, que ja ens el coneixem bé a Terrassa.

Una altra cosa és que els fets de 1967 il.lustren ben clarament la hipocresia dels polítics. Mentre De Gaulle estimulava l'independentisme dels quebequesos, i defensava la seva llengua, a casa seva impedia qualsevol veleïtat independentista de catalans, bascos, occitans, bretons, corsos i etc. i s'ho feia venir bé per a que aquests consideressin les seves llengues com a llengües de segona categoria.

I després es preguntaran per què els politics tenen tant mala premsa...

Pep

Canada Day a la capital...

Fa una colla de diumenges era 1 de Juliol i vam anar a Ottawa, on hi celebraven el Canada Day. Una munió de banderes candenques i de gent vestida o pintada amb els colors de Canadà (vermell i blanc).

Jo no recordava haver vist la festa d'aquesta manera. L'any 1991 vaig ser a Ottawa i sí que hi havia banderes, però no aquesta exageració que hi vam veure. Per tot arreu... sobretot a la cara i les espatlles d'universitaris i postadolescents a punt d'estar molt borratxos. Vam aparcar a un carrer petit del centre, vora del Byward Market. Davant hi havia una caseta petita on es celebrava una festa d'estudiants... eren les 5 de la tarda d'un dia d'estiu (no es fa fosc fins passades les 9 del vespre) i estaven tots i totes, vestits de vermell i blanc, amb una cervesa a la mà, rient i fent xerinol.la, aplaudint-me quan vaig aparcar, i amb una pila inhumana de caixes de cervesa a l'entrada. Com estaran a les 11 de la nit?

Ha coincidit que la selecció espanyola de futbol ha guanyat l'Eurocopa. I m'ha recordat les festes "no nacionalistes" de Madrid... Serà casualitat que com més de dretes són els governs (el d'Stephen Harper ho és moooolt de dretes) més s'ho fan venir per omplir el cap de la jovenalla de nacionalisme banal?  oh, i no només jovenalla.... hem vist molta gent gran amb banderes, samarretes, barrets i altra parafernàlia vermella i blanca.

Després de fer el berenar al Byward Market hem tornat a Mont-real. Aquí ningú no duia banderes, ni canadenques ni quebequeses. No semblava pas "Canada Day". Qui no vulgui creure's que això és diferent, que no s'ho cregui. Però a fe de déu que Mont-real i el Quebec són diferents de Canadà... I sabeu què...? m'ha recordat uns altres llocs del món, on també hi ha "nonacionalistes" que pengen banderes enormes i fan lleis de banderes i s'apressen a obligar tots els ajuntaments a que hi hagi la bandera. La seva bandera...


Fa una mica d'angúnia, tot plegat...

Pep

Clown-clon !

Aquest és un post dedicat a les nostres amigues Irina i Àgueda.

Resulta que aquesta setmana i la setmana passada han estat fent un festival de coses de riure (pallassos, còmics, circ, etc.) i ahir feien una cosa que es deia Clown-Clon. Nosaltres a vegades no entenem massa els jocs de paraules i no ens vam adonar de què significava fins que no hi vam arribar.

Era un concurs de bessons (i tressons) disfressats de pallassos!!!!!  La Judit ja va començar a veure moltes parelles de bessones i bessons pels carrers i quan vam arribar allà, una pila i mitja de bessons i bessones, de totes les edats disfressats... ei! i amb moltíssima qualitat!

Clar, com que la paraula "clown" que en francès i anglès vol dir pallasso, i la paraula "clon" que vol dir "còpia idèntica" es pronuncien igual, vét aquí la història...

Us deixem amb algunes imatges de bessons i bessones disfressats de pallassos !!!

Judit i Pep

 

 

Judit i Pep

El Festival Just for Laughs/Juste pour rire

Resulta que aquesta setmana fan el Festival Juste pour rire, també a Mont-real, i a la Place des Arts, que és a costat de casa.

Aquest Festival té a veure amb aquells videos que ens passen a TV3 de gent que fa gamberrades a altra gent pel carrer, potser recordeu el ninot, mitat dimoni meitat pebrot verd, que ho anuncia.

Hi ha una cosa molt xula: una màquina de maquillar: un cotxe on entres i en 45 segons et canvien el pentinat i en 45 segons més et maquillen. Mireu com ha quedat la Rita!!!

També hi ha jocs pel carrer, espectacles, música...

estem ben entretinguts!!!!!

El parc del Mont-Trembant

El salt d'aigua

Aquest diumenge, vam anar d'excursió al parc del Mont-Tremblant. Ens van deixar un cotxe on hi cabiem tots sis. El papa i el Ferran al davant, la mare i l'Estel, a la fila del mig, i la Rita i jo, a la fila del darrera.

Pel camí vam parar a fer un cafè (els pares) i vam menjar croissants i panets de formatge, que em van agradar molt. Feia molta calor. Primer vam visitar unes cascades. Després un llac on ens vam banyar... vam dinar i la pluja ens va fer marxar corrents.

Vam anar a un altre llac on ens vam tornar a banyar... a i em feia fàstic tocar de peus a terra al llac, però s'hi estava molt bé. El Ferran i la Rita van sortir amb caiac i quasi xoquen amb un túnel. Després hi vaig anar jo al caiac, i corriem molt molt molt. Jo anava al davant amb una pala que servia per cada cantó. La Rita hi va estar una mica més d'estona que jo...

Un llac on banyar-nos

Després de menjar un gelat de tres colors (vermell, blanc i blau: maduixa, llimona, i pinya) vam anar marxant i aleshores vam veure, a costat de la carretera, un magnífic Cèrvol de Virgínia. Era un mascle, amb la cornamenta avellutada.

Va ser molt guai. I em vaig adormir des que vam sortir del Parc i fins arribar a Mont-real !

Martí

Una rosa preciosa

Aquí, banyant-nos!

Campions de caiac!!!!!

Piscines, piscines!

A la piscina del Jean Drapeau

En Martí a la piscina de casa

 Cada dia ens banyem a la piscina de l'edifici on vivim... és molt xula, l'aigua és una mica salada. Però l'altra dia els petits i la Judit van anar a la piscina del Parc Jean Drapeau, que és molt i molt gran. Es veu que s'ho van passar pipa i mig !!!

Actualització de dades

A alguns els preocupa la prima de risc.... a d'altres ens preocupen les dades següents: Al lloro:

- Index Estel, ha arribat al 80
- L'index Martí al 129,2
- i l'index Rita, el més disparat de tots, sobrepassa els 148!!!!

A aquest ritme, les dades del mes d'octubre seran esfereïdores!!

Us avisem perque quan tornem ja no portarem un nadó i una nena... més aviat durem una preadolescent espectacular. I en Martí, a punt d'atrapar-la!

P & J

Ga-ga Ball !

El joc de "ga-ga ball" és un joc que hem jugat al campus de McGill.                                         

Es juga sense equips i en un espai tancat . Consisteix en matar a tots els altres. Si la pilota et toca dels genolls  als peus estàs mort i per tant surts del camp de joc. Si la pilota surt de l'espai de joc el que l'ha tirada també està mort i si algú que esta mort l'agafa a l'aire es salva.

Per començar el joc una persona tira la pilota contra el terra i es deixa botar tres vegades, mentre es diu "ga-ga-ball", una síl.laba cada bot.

Qui agafa la pilota tira a qualsevol participant per intentar matar-lo, si no el mata no passa res, i una altra persona agafa la pilota i continua el joc. 

 Ga-ga vol dir "toca, toca" en hebreu.

Rita

Que s'hi posi el Rajoy!

Que hi ha en Rajoy?

Saps que ets un carallot? i mentider? i que els que t'apludien són pitjors que la tinya?

Au, si has de retallar, retalla l'exèrcit, i la policia, i els banquers.

I no em facis empipar més, eh? que sinó vinc a fer-te pam pam al culet.

Estel

Les Mil Illes del Saint Laurent

La penya en vaixell

Les "Mil Illes" formen un arxipèlag en el curs superior del riu  "Sant Llorenç." en la frontera entre els EUA i Canadà. Més avall de Toronto i abans d'arribar a Mont-real.

Un niu d'àguila pescadora

Àvia Montse! Aquesta no la comprem, que si puja el nivell del riu tindrem inundacions!

Vam trobar aquest vaixell. No vam veure el Tom Sawyer...

L'arxipèlag  està format aproximadament per 1.700 illes petites. Les illes són conegudes com un lloc de vacances per estiuejar perquè a l'hivern fa molt fred i està tot mig glaçat i a l'estiu hi fa molta calor.Algunes de les Illes estan protegides i formen un Parc Natural.

Vam anar amb aquest vaixell

Aquesta no té arbres... no sé si compta... però té casa!

De tornada a Toronto vam parar a les Mill Illes, a un poble que es deia Gananoque. Vam pujar al vaixell que feia una volta d'una hora i mitja perquè l'altre feia una volta de tres hores i se'ns hagués fet massa tard. El viatge en vaixell va ser molt divertit per que anaves veient illes grans i illes petites. Amb cases de totes mides i colors, dalt d'un turó o tocant a l'aigua  amb gent que hi feia picnic. La majoria de les illes tenien un petit port on aparcaven les barques, iots i motos d'aigua. El meu pare deia que si no tenia més de tres arbres no es considerava illa i no la contaven. N'hi havien moltes que tenien cases gegants pero l'illa era molt petita. A mi la casa que em va agradar més era grossa i tenia un pont ,una piscineta a l'aire lliure, un bosc amb arbres ( no era gaire grossa l'illa ) i entre dos salzes una hamaca molt amagada.

Quan vam baixar del vaixell per anar a dinar se'ns van apropar moltes gavines de riu i l'Estel va voler empaitar-les.

Rita